Fraga, un animal polític que va enllaçar franquisme i democràcia
Les necrològiques d'avui coincidiran, segurament, a considerar Manuel Fraga Iribarne un animal polític. No hi ha dubte que ho era. És l'única manera d'explicar la capacitat de supervivència d'un home que va ser ministre de Franco en dues ocasions -l'última a càrrec de Governació, quan va llançar la famosa frase " la calle es mía "- i ha mort com a president fundador del partit que governa Espanya.
Fraga no va renunciar mai al seu passat, al contrari: el reivindicava. Ii tot i així va aconseguir ser un dels homes claus de la Transició i de la democràcia. No va aconseguir, però, la seva aspiració de presidir el govern espanyol, un càrrec per al qual es devia sentir predestinat. El seu passat era un impediment absolut i es va haver de conformar amb l'autonomia gallega, que va dominar durant 16 anys. Encara hi seria si la vellesa, i potser el Prestige , no l'hagués foragitat del càrrec.
Sentirem a dir molts elogis dels seus i també de bona part dels seus oponents aquests dies. També, com és lògic, sortiran els retrets de les moltes víctimes de les polítiques que va fer tant durant el franquisme com després a Galícia.
Fraga era un home explosiu, de declaracions contundents i amb una manera de fer política èpica, a l'estil dels grans dictadors d'altres contrades. El seu bany a Palomares per demostrar que no hi havia perill nuclear en va ser una bona mostra.
Pot tenir sentit que surtin aquests dies moltes declaracions de respecte per la seva figura com a estadista i animal polític que va jugar el seu paper en la democratització del país i fou un dels pares de la Constitució. Però ja han passat molts anys i no hi ha marxa enrere. Esperem que el record al personatge no suposi també una reivindicació del que representava. Fraga era el principal lligam de Partit Popular amb el franquisme, que estava així enquistat al seu ADN. És una herència que hauria de fer-li nosa en lloc d'enorgullir-lo. Sense Fraga, potser podran posar-hi punt final.
