Uns matins que encara costen
Els matins de TV3 han tornat amb un intent de rentat de cara. S’ha incorporat Carles Costa a la tasca de presentador i s’han redistribuït els rols de Lídia Heredia i Núria Solé. Solé es fa càrrec ara de la part més informativa, la versatilitat televisiva permet a Heredia assumir les entrevistes i el vessant més proper al magazín, i Costa té un rol més transversal i encara cal ajustar el seu perfil a la dinàmica dels continguts del programa. Falten encara aspectes concrets d’actualitat que dotin el format de més èmfasi i intencionalitat. Des del punt de vista visual s’han acolorit el plató, la careta i detalls d’ atrezzo, que ara s’acosten a la imatge més llampant dels matinals de la competència. El detall de fer les carpetes i les tasses dels tres presentadors amb el groc, el rosa i el turquesa distintius del programa resta naturalitat a l’aposta de la tripleta de conductors i infantilitza el concepte. No poden semblar els llacets de colors que servien per identificar les tres bessones.
El problema d’ Els matins, però, continua sent el de sempre: un format massa convencional que no s’ajusta a les necessitats d’un espai despertador de televisió. Els matins de TV3 són ràdio antiga. La pantalla està desaprofitada i pensa poc en l’espectador que pot utilitzar la tele com a cronòmetre i referent visual per sortir de casa. L’hora, el temps, les alertes del trànsit i dels transports, i les portades dels diaris haurien de ser ben visibles per convertir la pantalla en reclam visual i ajuda instantània per a l’espectador que va de pressa. Està bé l’arrencada introductòria dels tres presentadors a peu dret. Aquí, a Costa i Solé els falta potser una dosi de convicció (o un cafè més potent). Un cop tots dos són a taula desenvolupen un informatiu de mitja hora amb poc vigor i massa narratiu. Té aires de format de migdia fins i tot per la sintonia de violins. Calen més impactes informatius i blocs concentrats d’actualitat venuts com píndoles imprescindible per sortir al carrer. Les notícies s’arrosseguen molt del dia abans en comptes de preparar l’espectador per a la nova jornada. És tediós i lent per a aquella franja. Cal subratllar les claus del dia. No pot ser que la informació meteorològica trigui mitja hora a donar-se i el trànsit trenta-sis minuts a arribar. A les vuit del matí, trenta minuts han de donar per molt més des del punt de vista informatiu, amb més ritme, més concisió i fragmentant l’actualitat de manera pràctica. A mesura que avança el programa està bé ajustar-se a la dinàmica actual de magazín. Es nota i és positiu l’esforç per endinsar-se en les històries personals de les notícies i per humanitzar el contingut, deixant de banda la inèrcia de l’agenda d’activitats del dia. Empar Moliner proporciona contundència, distensió i humor i Sheila Alen, Marta Bosch i Gemma Puig tenen un tarannà idoni per donar més joc. Bones connexions en directe de Fina Brunet i Toni Puntí. Dues taules de tertúlia i anàlisi en un mateix programa (en una cadena que ja peca d’excés d’aquest gènere) és massa. No deixa de ser un símptoma més d’aquest llast de falta d’imaginació del qual encara peca el programa.
