Publicitat
Publicitat

L’OBSERVADORA

La “matraca”

Sap greu importunar la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, amb la feinada que té. En una entrevista aquesta setmana, visiblement irritada, qualificava la demanda de referèndum de “matraca ” i animava a canviar el debat amb un “ ya está bien de este rollo ”. S’entén que es referia a l’independentisme o a la voluntat de celebrar un referèndum. Sap greu irrompre amb la realitat sobre persones que estan tan confortables en la seva veritat. Però els catalans volen un referèndum i estan disposats a participar-hi. Tan senzill -i tan complicat- com això.

Quan es consulta l’opinió pública catalana es llegeix el missatge clarament. D’una manera molt majoritària, la societat vol expressar la seva opinió sobre la independència.

L’ARA publica avui una enquesta realitzada entre dilluns i dimecres passat, només tres dies després que s’anunciés la data i la pregunta del referèndum que el Govern vol fer el primer d’octubre. Sense tenir en compte quina seria la seva resposta, un 68,5% de les persones enquestades estan d’acord a poder decidir sobre la qüestió a les urnes. La voluntat de votar és de més del 90% entre els sobiranistes, però de més del 55% entre els afins als comuns i del 45% entre els simpatitzants del PSC (més del 70% i del 50% si hi sumem els que “possiblement votaran”). La dada obtinguda entre els comuns explica bé la tensió interna de la formació, que es debat entre donar suport a la convocatòria i la percepció de les dificultats de fer-la amb garanties d’aplicació, però serà difícil que els seus dirigents puguin passar per alt la determinació de votar de la majoria dels seus seguidors. Entre l’electorat dels comuns disposat a anar a votar un 43% estaria a favor del sí i un 35% en contra, segons les dades recollides.

L’enquesta és clara en la voluntat de l’opinió pública d’expressar-se i indica una victòria del sí d’un 42,3% sobre un 38,9% a la resposta de la pregunta anunciada. Es pot afirmar que la credibilitat de la convocatòria és clara i la tendència és la d’una votació que amb el pas fet pel Govern anunciant la data i la pregunta situa ara el sí per davant. Un avantatge estret del sí en l’inici de la campanya cap a l’1-0, durant la qual pot haver-hi encara molts esdeveniments que incideixin sobre l’opinió pública.

Els anys de debat han construït un sentiment de determinació. El 33,2% afirmen que votaran “passi el que passi”, el 19% que ho faran per “fer sentir la seva veu” i un 15,7% que “no votarien en cap cas”. La clau per portar els votants del no a les urnes, un fet determinant per a la credibilitat de la convocatòria, seria el pacte amb el govern espanyol, però els catalans no s’enganyen sobre la capacitat de negociació. El 58% consideren que la situació s’hauria de resoldre “políticament”, tot i que està molt assentat el convenciment que el govern espanyol no pactarà (42%).

L’opinió pública té clares les dificultats de pacte amb l’Estat i també la determinació del govern català quan diu que convocarà amb acord o sense. Les posicions dures contra el referèndum no arriben al 20%. Només el 16% és partidari d’impedir en qualsevol cas que se celebri i només el 18% està a favor que siguin els tribunals els que aturin el Procés. El 77% rebutja la possibilitat que es pogués enviar la policia a requisar les urnes i tancar col·legis electorals.

La lectura global de l’enquesta que publiquem entre avui i demà permet deduir que els catalans volen el referèndum, que ara guanyaria el sí per un estret marge i que els ciutadans no estan disposats a acceptar mesures coercitives dures ni sobre polítics i voluntaris ni per impedir el referèndum. S’imposen la voluntat de votar i també el rebuig de represàlies sobre aquells que tiren endavant el Procés. La capacitat de mobilitzar-se és una altra de les incògnites interessants que desvelarem.

En la intervenció de la vicepresidenta sobre la “matraca ” també va lamentar que la política catalana estigui centrada en el Procés mentre el govern espanyol soluciona els problemes de la gestió pública. És la clau del relat de l’Estat per preparar una eventual intervenció. Oblida amb un menyspreu intolerable que no tan sols les comunitats autònomes sinó també el supervisor independent (Airef) responsabilitzen les autonomies del compliment del dèficit i l’Estat de l’incompliment. L’estratègia es manté també amb la desconnexió de la policia catalana dels mecanismes d’informació i l’impediment d’ampliar efectius. Sembla que es prepari el marc per justificar que les competències hagin de ser capturades per l’Estat. El govern del PP té múltiples instruments diplomàtics, coercitius, financers, però la dignitat de les persones quan diuen prou a una situació que consideren injusta és també un motor poderós. La irresponsabilitat del PP en la seva incapacitat de gestió de la qüestió catalana farà època.

Més continguts de