Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Si m'empipo, m'emancipo

El president Mas ha dit, en una entrevista a Le Monde , que Catalunya "podria ser perfectament un estat dins de la UE". Podria, podria. El president, com repassava ahir Marc Colomer a les pàgines de Política de l'ARA, està fent una tournée realment meritòria d'entrevistes als mitjans més prestigiosos d'Europa, que mereix la felicitació per a qui sigui del seu entorn que està suant la cansalada per aconseguir-les (no és fàcil). Primer va ser el Financial Times , en què Mas va advertir d'un possible "divorci" entre Catalunya i Espanya si el govern de Rajoy rebutja el pacte fiscal. A continuació van venir les extenses i prolixes pàgines del rotatiu alemany Frankfurter Allgemeine , des de les quals la primera autoritat de Catalunya va matisar que Catalunya podia no separar-se d'Espanya, però sí entrar en un procés d'"emancipació", com el dels adolescents que cobren el seu primer sou (quan encara no hi havia crisi). I ara ens arriba aquesta entrevista a Le Monde , que Artur Mas aprofita per declarar-se partidari "a títol personal" de la sobirania de Catalunya, tot i que això no li impedeix proclamar una "transició nacional" que tant pot acabar amb Catalunya estant "a prop d'Espanya" com que s'hi continuï trobant "fins i tot a dins".

No deixa de ser curiosa la reedició corregida i augmentada que el president Mas fa de l'estil del seu mentor, Jordi Pujol. L'un i l'altre coincideixen en una estratègia comunicativa que es basa a proclamar estentòriament a fora el que després no es pot ni dir a casa i a fomentar una ambigüitat feta de sobreentesos i de llocs comuns com el "sí, però" o el "tu ja m'entens", que efectivament cadascú entén de la manera que li ve més de gust. Durant els anys de mandat de Pujol, no van ser pocs els que van voler adjudicar-li un perfil criptosobiranista que ell es treia de sobre tan aviat com en tenia ocasió: han hagut de passar molts d'anys i de desenganys fins que el president Pujol ha arribat a admetre, no sense dolor, que el camí de l'encaix no duia enlloc. Mas ha anat una passa més enllà: en lloc de renegar del sobiranisme, com solia fer Pujol, es declara sobiranista "a títol personal", com si les coses que fa un president a títol personal fossin de la incumbència dels ciutadans. I en alguna d'aquestes entrevistes europees treu pit avisant que potser va i convoca un referèndum, tot i que tampoc no diu sobre què ni amb quina pregunta.

Tot això, que per descomptat està molt bé, posa en relleu dues qüestions: una, la incomoditat de CiU amb la seva nova, i obligada, liaison amb el PP (tenen present que l'anterior els va costar dues eleccions consecutives). I l'altra, la incapacitat dels partits sobiranistes a l'hora d'evitar que el president de la Generalitat els robi el discurs, i que a més ho faci des dels mitjans més potents d'Europa i a títol merament personal. Potser quan passi dels vuitanta anys Mas es declararà també obertament sobiranista, però mentrestant això sembla l'enèsima versió de La vida de Brian dels Monthy Python.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT