Sí, m'enamoren les històries de superació
La Carmina va ser mare just el dia que feia 40 anys. Va ser un part natural, ben poc freqüent tractant-se d'una persona paraplègica. La Carmina havia deixat de caminar als 17 anys, després d'un accident de moto mentre anava a un concert d'Els Pets. La seva companya de vehicle i d'accident hi va deixar la vida. Avui la Carmina i en Lluís Gavaldà tornen a creuar-se. Ella és portada del Criatures, el suplement en què el cantant d'Els Pets ens explica les seves vivències com a pare. Demà passat la Carmina, mare de l'Esteve, nascut fa nou mesos, serà una de les onze premiades per l'ONCE, que reconeix l'esforç de superació i de solidaritat.
El premi a la Carmina, o a l'Elisabet, mare de la Gina, que té síndrome de Rett, o a la Casa dels Xuclis, que facilita la vida a les famílies amb un nen amb càncer, o a la resta de guardonats que trobareu al suplement, és un reconeixement públic a la gent que planta cara a les dificultats. En els últims anys he tingut ocasió de trobar-me pares afortunats instal·lats en la queixa i el victimisme per com arriba a canviar-los -ui, sí- la vida l'arribada d'un nen sa. I he tingut el privilegi de conèixer molts pares que lluiten amb un somriure per superar traves que només d'imaginar-les ja plores. Els vull agrair la lliçó que transmeten: que el més important no és mai què et passa, sinó com hi reacciones, com t'hi rebel·les.
