Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Com més amics, més endins

El diari Le Parisien va publicar fa uns dies la notícia que una parella de Niça, que responen als noms de Monique i Jean-Louis, s'han divorciat després de 21 anys de convivència. Naturalment això no tindria cap interès si no fos pel detall que l'esmentat Jean-Louis ha estat condemnat pel jutge a pagar a la seva exdona una indemnització de 10.000 euros per no haver-hi tingut relacions sexuals durant una colla d'anys, segons havia denunciat la mateixa Monique. El jutge va considerar que Jean-Louis havia causat "danys i perjudicis morals" a la seva esposa per no haver assumit les obligacions que comporta la vida en comú, cosa que el Codi Civil francès recull com una falta comparable a la infidelitat o la falta de respecte envers el cònjuge, i motiu suficient per sol·licitar i executar un divorci. Amb indemnització inclosa, si correspon.

El tal Jean-Louis, de 51 anys, ha al·legat que pateix fatiga crònica, causada per uns horaris laborals demolidors (una mena de versió actualitzada del mític mal de cap), però no li ha servit de res. Al seu escrit, el magistrat remarca que "les relacions sexuals entre cònjuges són l'expressió de l'afecte que es professen mútuament", i per tant aquí no hi ha fatiga crònica que valgui. No indica, això sí, quina és la freqüència mínima que han de tenir aquestes relacions perquè es pugui considerar que una parella es troba dins els marges legals, però queda clar que la inapetència del nostre Jean-Louis passava de tota mida. Faltaria saber també si ara, un cop divorciats, Monique ha pogut posar remei amb algun altre senyor a les mancances que ha patit durant anys, i fins i tot si la multa ha fet espavilar Jean-Louis i li ha tret aquest cansament que els ha dut, a ell i a la seva exmuller, pel camí de l'amargura.

Algú pot lamentar que això suposa judicialitzar fins i tot la vida més íntima de les persones, però el cert és que dirimir els assumptes de llit (o la manca d'aquests assumptes) davant dels tribunals no és una novetat. La mateixa informació recordava el cas d'una dona de Rosario (Argentina) que va demanar la dissolució del seu matrimoni perquè el seu marit tampoc no funcionava ni mica ni gota. El marit, per la seva banda, es va oferir a practicar sexe davant del jutge per demostrar que l'acusació era infundada. El que no va precisar era si ho faria amb la seva dona o, preferentment, amb alguna altra persona.

Sigui com vulgui, el cas de Jean-Louis i Monique hauria de servir d'exemple per a totes aquelles persones que s'abandonen amb el temps i passen a privar les seves parelles (i a si mateixes) de les alegries més elementals. Totes aquelles cares, entre músties, absortes i crispades, que topem cada dia a tot arreu tenen una explicació, sovint tan fàcil com aquesta. I la medicina moderna té solucions miraculoses per als problemes de desgana. Sens dubte, una de les mesures més urgents per tirar endavant i sortir de la crisi és promoure una ciutadania amb una mica més d'empenta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT