Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Com més difícil i injust, més moral i esforç

Em va encantar l'esperit dels protagonistes del reportatge del Vicenç Moliné a l'Ara Tu d'ahir, la generació "Sí-Sí", els joves que estudien i treballen i s'espavilen. Vivim un moment desolador per a joves i per a no tan joves. I injust. D'una dificultat inèdita en els últims temps, en què has de fer el doble per obtenir la meitat de resultats. Trieu la metàfora que vulgueu, la d'estar perdut enmig de la selva o del desert sense gaires aliments serviria. I afegiu-hi que no és culpa vostra, que us han enganyat, no us ho mereixíeu perquè us havíeu guanyat una altra situació. En aquest escenari, el més natural és desanimar-te. Però només el més natural. No és el més lògic, perquè si la lògica és la de la supervivència, que la situació sigui complicada t'obliga a fer els esforços que calguin. Desanimar-se tampoc és el remei, de manera que en una situació tan delicada els que insisteixen a dir-te només que no hi ha dret segur que són bons amics, però no t'ajuden. El més lògic i aconsellable és que si estàs en un moment terrible i a sobre és injust, sobretot no et desanimis ni t'instal·lis en el plany. El més just serà que te'n surtis, però aquesta justícia, i moltes altres, requereixen gent obstinada, pencaire, d'idees clares, tossuda. I prou intel·ligent per entendre que desanimar-se en el moment de més risc pot ser natural i comprensible, però és un error mortal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT