Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Tinc molt més futur que passat?

El dia després de tot, o sigui avui, sempre és el més calmat. Pair-ho tot ben paït necessita temps i al meu partit haurem de pair molt i variadet. I aquí és on entra la meva figura. Amb aquesta carona de bisbe de diòcesis catalanista que tinc, perfectament puc exemplificar el nou PSC que neix... bé, o hauria de néixer...

Sóc un personatge certament polièdric. Potser, encara sense que molts se n'hagin adonat, tinc un dels ADN més PSC existents ara mateix. Del PSC de tota la vida, vull dir. D'aquell que no treia els pitjors resultats de la història. No sóc de BCN, ni geogràficament, ni, sobretot, políticament, ja que mai m'he mogut pels passadissos del poder capitalí. Vaja, per dir-ho clar, al Baix Llobregat ben poc m'hi han vist. Per molta gent sóc aquell paio... sí home, l'Àngel Ros, el de Lleida que és informàtic i que és dels pocs del seu partit que aguanta... Diuen que és bon alcalde i que la gent l'aprecia. Tu, que igual treballa al centre municipal d'informàtica de l'ajuntament de Madrid, que a la Coca-cola, que a Cerveses San Miguel, que dóna classes a Esade, que té un càrrec a Òmnium o que es mulla amb el tema del burca.

Ah, el tema del burca, que bonic va ser tot. Quan tothom estava encara instal·lat en el flowerpowerisme , vaig sortir jo i vaig dir que no podia ser que la gent entrés tapada als edificis públics. Ni van piular al meu partit, ni a la meva esquerra. És el que fa tenir una autoritat moral i un espai propi. A veure si va ser per això que van votar-me ahir...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT