24/12/2011

Les mesures fiscals del president Rajoy

4 min
Les mesures fiscals del president Rajoy

El principal objectiu del nou govern serà, segons el discurs d'investidura del president, el creixement econòmic i la creació d'ocupació. Per aconseguir-ho són urgents dues grans reformes: el sistema financer, perquè augmentin la liquiditat i el finançament empresarial, i el mercat laboral, perquè no sigui un llast en la creació d'ocupació. Però juntament amb aquestes reformes n'hi ha d'altres que també poden incidir sobre el creixement econòmic. És el cas de la reforma fiscal.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'actual president Rajoy no va desvelar en el seu discurs gaires mesures en aquest àmbit. De fet es va centrar en una sèrie de modificacions en l'IVA, l'impost de societats i l'IRPF. Aquestes modificacions es concreten en un conjunt d'estímuls fiscals que afavoreixen el tracte a les empreses quan destinin les plusvàlues i els beneficis obtinguts a la inversió en nous actius. És a dir, quan aquests recursos serveixin per recapitalitzar l'empresa. També s'establirà un ajut fiscal de 3.000 euros per la contractació del primer treballador i, en el cas de les pimes i els autònoms, es podrà no ingressar l'IVA fins que no s'hagi efectuat el cobrament de les factures.

Es tracta d'un conjunt d'actuacions que afecten els principals impostos i que van en la correcta direcció de la reactivació econòmica. Però hi ha una peça que no encaixa. Totes són mesures que redueixen la càrrega fiscal empresarial i, consegüentment, el nivell de recaptació. Per tant, resulten contradictòries amb l'equilibri pressupostari. O tot el pes de l'ajust es fa per la via de la despesa o algun impost s'haurà d'augmentar, si més no per mantenir constant el nivell de recaptació.

La qüestió és: quin impost? Tot sembla indicar que els impostos que tenen més probabilitat d'augmentar són els que recauen sobre el consum, és a dir, l'IVA i els especials sobre hidrocarburs, alcohol i tabac. Una de les justificacions és perquè actualment se situen a un nivell molt baix en relació a la resta de països de la Unió Europea. A títol d'exemple, el tipus general de l'IVA a Espanya és dels més baixos de la UE, malgrat l'augment de dos punts el juliol del 2010. Només se'n situen per sota Luxemburg i Xipre amb un 15%, i Malta està també al 18%. Els 23 països restants tenen un tipus superior al 18%. Però en el discurs del president no hi va haver cap esment a l'increment de cap impost.

Les mesures presentades són de caràcter ortodox. De moment no sembla que tingui prevista cap proposta més innovadora com podria ser l'anomenada "devaluació fiscal". Es tracta de reduir les cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresari per augmentar la competitivitat dels productes espanyols. La compensació per la pèrdua de recaptació s'hauria de realitzar a través d'un augment dels impostos sobre el consum, especialment l'IVA, tenint en compte el seu elevat potencial recaptatori.

Es tracta d'una mesura adequada en països on no hi ha possibilitat d'una devaluació monetària, hi ha problemes de creixement, la taxa d'atur és molt elevada i el pes de les cotitzacions socials és alt. Espanya compleix tots els requisits. La seva aplicació aconsegueix, mitjançant mesures fiscals, uns efectes similars a una devaluació monetària i permet que el país guanyi competitivitat.

Les cotitzacions socials són un component del cost laboral i aquest determina, en gran part, el nivell de competitivitat de l'economia. Actualment el diferencial entre el cost laboral unitari a Espanya en relació a la zona euro se situa al voltant d'un 10%. Per tant, si s'aconsegueixen reduir els costos laborals, no per la via dels salaris sinó per la de les cotitzacions, el cost de producció disminueix. Si la reducció de costos es trasllada, com seria desitjable, a una disminució dels preus dels productes i serveis, serien més competitius i, consegüentment, augmentarien les exportacions. A més, cal tenir en compte que els productes nacionals guanyarien competitivitat en relació als estrangers i, per tant, hi hauria un efecte substitució del consum de productes importats per productes nacionals. L'encaix de tots aquests comportaments hauria de suposar un augment de la demanda agregada, principalment per la via de les exportacions i, consegüentment, de la producció, el creixement i l'ocupació.

La compensació de la pèrdua de recaptació de les cotitzacions es pot realitzar amb un augment de l'IVA. Aquest augment no afecta la competitivitat dels productes produïts a Espanya, ja que els productes destinats a l'exportació surten del país d'origen sense IVA i quan arriben al país importador se'ls aplica l'IVA vigent en aquest país.

Com he comentat, es tracta d'una mesura innovadora que s'hauria d'estudiar bé, analitzant la reforma en la seva globalitat i els seus resultats finals. En aquesta línia, el Sr. Rajoy va mencionar que introduiria una bonificació del 100% a les cotitzacions de la Seguretat Social durant el primer any en el cas de la contractació de menors de 30 anys que accedeixin a la seva primera feina. Aquesta mesura va en bona direcció però potser hauria de ser més potent per poder tenir més impacte en el mercat laboral.

L'actual context econòmic fa que siguin prioritàries les mesures que promoguin la creació d'ocupació perquè d'aquesta manera s'aconseguirà, a la vegada, una millora en la cohesió social, especialment si els llocs de treball creats són per als perfils laborals més baixos.

stats