Publicitat
Publicitat

"Estic una mica empatxat"

45 anys. Sense barba i amb ulleres sembla l'Andreu del passat. Serè i orgànic. A vegades està una mica xof, però és optimista. Ha perdut 10 quilos i ha guanyat energia. Fuma amb ganes i parla bé: ha pensat molt sobre qui és i com és. Ara deixa la tele i busca espais de normalitat. Tot i que a vegades a NY s'ha sorprès pensant: Què passa, que aquí no veuen la tele o què?

L'Andreu saluda amb una mà -és un paio simpàtic- i m'agafa el peu amb l' altra: faig el mort i potser té por que traspassi de veritat. Sobrevisc al clic i mentre ell fuma Marlboros vermells i a mi se m'eixuga el vestit blau, parlem d'un munt de coses.

Cosa 1. Porta els pantalons arremangats i té les mans petites. Seu satisfet dins la seva minirepública que és El Terrat i parla sense pressa ni obrir gaire la boca: La feina t'ha donat el millor de la vida? Sí. Jo ric des de les 5 de la tarda fins a les 11 del vespre. Per què ho deixes, doncs? Per fer un prime time i arribar a més públic. Se t'ha fet petit, el que tenies? Sempre he dit que a mi m'agradaria adreçar-me a un públic més ampli i anglès, i fer-los riure. Com a més gent arribes, més estimat et sents? Jo vaig començar fent tele per fer el ruc i ara en faig pel que em retorna la gent.

Cosa 2. L'Andreu no en té mai prou: demana molt a la vida i a vegades la vida no li pot donar més. Amb BNF , t'avorries o tenies por d'avorrir els altres? Ni una cosa ni l'altra. Sempre ho dic als meus companys: el dia que jo sigui pesat, digueu-m'ho! Callo i enllaço dues preguntes: T'ho dirien? Vull dir, deus inspirar respecte, no? Sí. És difícil. En el meu lloc s'està molt sol. Ja m'ho deien: Nen, darrere teu no hi ha ningú! I és veritat: La soledat del director! És difícil conviure amb tu mateix? Sí, jo estic una mica empatxat. Vaig tot el dia amb mi, fins i tot quan dormo: sóc el protagonista dels meus somnis! Somiar s'hauria d'acabar.

Cosa 3. El seu cos, ara més petit, segueix gran en presència. Què t'és més fàcil: estimar o fer tele? Fer tele. La gestió dels sentiments és molt complicada. Recordes la teva primera nòvia? Sí. La segona? També? La tercera? També. Jo he tingut una quantitat raonable de nòvies i he conegut un munt de famílies i sogres. S'estima millor amb els anys? Sí, s'aprèn a estimar: jo hi va haver un moment que em vaig cansar de ser solter. Et deixes estimar? Em costa. Diria que em fa vergonya. Ets d'aquells d' abraça'm però no m'ofeguis ? Exacte. Una vegada em van dir: vostè necessita una nòvia que no sembli que sigui nòvia.

Cosa 4. De què està més a prop l'amor: del dolor o de la felicitat? L'amor ha de ser divertit i el sexe també. Ets molt sexual, tu? Jo crec que sí. El sexe és de les coses més xules que s'han inventat: de fet, m'agradaria saber en què està treballant l'home que es va inventar el sexe. Llàstima que l'orgasme duri tan poc, no? Sí, aquí no va afinar bé, l'inventor. Amb què ets més bo, tu? Desvia la mirada i riu tímid. I jo m'afanyo: No em refereixo al llit, eh? Ah, doncs et diria que no m'agraden gens els problemes. Intento no donar-ne cap i tenir-ne menys.

Cosa 5. Retirar-se fa més gran el mite? Sí, idealitza. Per tant, marxar ara et fa més fàcil la tornada? Com a bon català penso: i si se n'obliden? Tens la sensació que tornaràs menys pallasso i més seriós? Jo segueixo l'evolució d'un còmic que es fa gran i que conserva l'esperit crític: deixes de ser blanc per ser més canyero . Què vols ara? Vull desmuntar aquesta societat tan castigada i pervertida des de l'humor. Preparat per al comiat d'avui? Serà emocionant. Hi haurà somriures i llàgrimes. I després, una gran farra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT