27.365 milions

Mare meva, com s'ha posat tothom per la notícia que publicava l'ARA d'ahir… "La despesa militar cau tres cops menys que la d'educació". Mariano Rajoy (a qui a partir d'ara haurem d'anomenar Divendres per la seva afició a donar males notícies en un dia tan bonic) ho va dir ben clar: "No escatimarem esforços per garantir la seguretat". I no escatimaran esforços, perquè, de fet, els esforços ja estan fets. Figura que José María Aznar va adquirir diversos pànzers i tancs i va dir, als fabricants, que ja ho trobarien. I ara ha arribat l'hora de trobar-ho.

Si el Regne d'Espanya retalla menys en armament que en ensenyament no és pas perquè es vulgui defensar de l'enemic. Si l'enemic ataca (posem que ataca Europa) ho farà amb tecnologia nuclear i, per tant, no vindrà de quants pànzers hi ha disponibles a Torrejón de Ardoz perquè Espanya serà esborrada del mapa. No m'imagino l'exèrcit espanyol guanyant cap batalla. Per tant, els tancs de l'exèrcit espanyol tenen tres funcions bàsiques entre les quals no hi ha la defensa: participar en els hipotètics cops d'estat, com el fallit del 23-F, desfilar davant del monarca el dia de les forces armades i anar en missió de pau.

Esclar que per anar en missió de pau fa falta algun país per pacificar. I per tenir algun país per pacificar fa falta que el país hagi fet una guerra. I perquè hagi fet una guerra és necessari, abans, haver-li venut uns tancs. Deia el reportatge de l'ARA que Espanya va vendre'n a Bahrain, Aràbia Saudita i Egipte durant la Primavera Àrab.

Em sembla un gest del tot coherent, però jo aniria més enllà. ¿No podem gastar en ensenyament i sobra canalla per aula? Doncs agafem els alumnes més problemàtics i reconvertim-los en nens soldats preparats per atacar. I fem-ho sense complexos, sisplau. Sense fer cas dels progres i dels bonistes.