El militar
Dimecres s’anunciava que el general de l’aire Julio Rodríguez, cap de l’estat major de la defensa en època de Chacón, s’incorporava a les llistes de Podem. Divendres el govern el cessava com a vocal de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo per “pèrdua de confiança”. És una destitució simbòlica perquè el general ja havia demanat el pas a la reserva abans de comprometre’s amb Podem. Però és rellevant pel que té de represàlia política. Acabat el consell de ministres, Saénz de Santamaría ja assenyalava Carme Forcadell com a candidata a la inhabilitació pel ple del Parlament de demà. Quan Rodríguez eraJemad em va invitar a dinar. Vam començar parlant de música i d’un llibre que acabava de publicar Eugenio Trías, però aviat vam anar a parar a l’exèrcit. Vaig comprendre que els canvis no eren tan profunds com es deia. La qüestió militar ha deixat de ser un dels problemes crònics d’Espanya, i això és un èxit de la Transició. Però, des de dins, em va donar a entendre el general, les coses no són tan boniques com poden semblar. La mentalitat dels militars encara arrossega càrregues del passat. Em va posar com a exemple l’aldarull que es va organitzar quan, el 2010, el govern socialista va condecorar els militars de la UMD (l’organització clandestina antifranquista dels 70). A molts quadres de l’exèrcit els va irritar profundament. I Rodríguez va intentar calmar-los amb un enginyós argument: “L’amnistia es va aplicar a tots els sectors socials, menys a un grup de militars, per tant de companys nostres. Aquesta condecoració l’heu d’entendre com una reparació a l’exèrcit”. Desconec l’eficàcia del raonament.
En un país en què l’exèrcit porta l’estigma de quaranta anys de dictadura militar i una llarga història autoritària, Podem fa un gest normalitzador amb la incorporació de Rodríguez. Però sorprèn el ritme accelerat del procés de moderació d’un partit que fa poc parlava de sortir de l’OTAN i ara presenta un militar com a futur ministre de Defensa. ¿El seguirà el seu electorat en aquesta vertiginosa carrera o en perdrà un bon tros pel camí sense guanyar forçosament votants en aigües ideològiques més tèbies?
