Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El millor espectacle del món

Avui se celebrarà la gala dels premis Gaudí i no sé si sóc a temps de demanar un favor als organitzadors. Es tractaria de donar un premi especial a la trajectòria d'un artista. Perquè si bé tots els actors nominats d'enguany es mereixen l'estatueta del futur beat, aquest artista que els dic mostra, sempre que pot, el seu art immens, sobretot al públic català. És un intèrpret potser no gaire subtil, d'acord, és més aviat un histriònic. Però les seves actuacions són sinceres i, sobretot, arriben. Toquen.

L'últim espectacle que li hem vist brodar (o "bordar", com diuen alguns) va ser dissabte, en una actuació a l'aire lliure plena d'energia, que jo diria que deixa enrere la poètica del Cirque du Soleil (un dels seus referents, juntament, jo diria, amb José Mota, el de La hora de José Mota ). L'artista va tocar un objecte esfèric amb les mans i -en una demostració perfecta del "teatre de la crueltat" que proposava Antonin Artaud- va posar-se les mans a la cara com si hagués rebut un cop dolorós físicament i moralment. El gest de dolor de l'actor va ser d'una sinceritat digna d'Enric Marco (un altre dels artistes en els quals s'emmiralla). Quin rictus shakespearià, quina mirada boja de Jim Carrey (en el qual també s'inspira de vegades)... Que petit que queda al seu costat algú com Kenneth Branagh quan fa aquell esgarip que diu: "Jo estimava l'Ofèeeeelia!!!!"

L'artista que els dic i pel qual demano avui un record, una menció a la gala dels premis Gaudí, un aplaudiment, un homenatge, és Pepe, el jugador carismàtic del Reial Madrid. Em sembla que tots els nominats estaran d'acord amb mi que dissabte va fer una performance genial que va evitar que li xiulessin un penal. I demano per a ell aquest homenatge, perquè em dol molt que l'ajudant de direcció del circ, Aitor Karanka, digués a la roda de premsa que no ho havia vist.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT