Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Sóc la millor publicitat

Em dic Ardèvol, Miró i Ardèvol, i tinc llicència per moralitzar. No, no, a mi no, que jo ja vinc moralitzat de casa des que vaig caure del cavall. Jo m'he atorgat la llicència de moralitzar Catalunya decidint què ofèn i què no ofèn els set milions i mig de catalans. I un cop decidit, o bé intento que ho prohibeixin o bé que ho censurin. Sempre pel bé dels ciutadans. Perquè no vull que tinguin la llibertat de no ofendre's amb una cosa que a mi sí que m'ofèn. Amb quin criteri? Coi, amb el meu. Li sembla poc? I com que darrere meu tinc un lobi potent amb molt de poder i molt ben connectat amb l'ídem, cada cop que jo assenyalo tothom mira el meu dit acusador.

Ara m'estic entretenint amb una obreta que fan al Teatre Nacional de Catalunya. Segur que n'ha sentit a parlar, sobretot gràcies a mi. De fet, no haurien venut ni una quarta part de les entrades sense la meva inestimable col·laboració com a publicista. Res, que vaig sentir campanes que la cosa anava d'una festa homosexual en plena visita del Papa a BCN i, com acostumem a fer els que decidim sobre la moral dels altres, sense haver-la vist ni res, vaig considerar-la un escàndol. I, sap allò que li deia abans del dit? Tot just aixecar-lo, la premsa amiga va regalar-nos titulars com "La Generalitat paga una obra contra l'Església" o "Escàndol anticatòlic al Teatre Nacional de Catalunya". Bonics, oi? Però esperi, que encara no n'he dit el pitjor: a l'obra fumen! Cosa que em fa sospitar que hi ha un contuberni del pare Manel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT