30 minuts per a l'Apocalipsi
En plena Setmana Santa el 30 minuts ens va oferir un reportatge que podríem batejar com a lleuger per no fer farragoses les vacances dels espectadors. Els profetes de l'Apocalipsi era un recull de testimonis convençuts que el món s'acaba, i que s'acaba aviat i malament. Parlant clar, un retrat curiós de gent a qui li falta un bull i que canalitza les seves pors construint-se búnquers dins d'una canonada, emmagatzemant teca i comprant pistoles a les filles per atacar extraterrestres famèlics. La tesi periodística s'aguantava d'un fil: com alguns fan negoci amb la fi del món. Sí, però entremig hi havia molt friqui sense un duro. Bo el testimoni de l'alcalde de Bugarach, una localitat de 195 habitants que se suposa que és l'única que es lliurarà del desastre final. Té por d'un suïcidi col·lectiu i del col·lapse dels conspiranoics en un sol dia. El pelegrinatge d'una tal Panthera Elècrtika, que fa ballet al costat de la rulot per qüestions energètiques, era digne d'anar a Gran Hermano . Als bruixots de Guatemala que reben turistes australians i els fan la pantomima d'un ritual em va semblar que se'ls escapava el riure per sota el nas. El frau del nord-americà que lloga un búnquer per a vuitanta persones (a 35.000 euros la plaça) era digne d'un xou d'estafadors. L'home cobra per unes instal·lacions fantasioses de les quals només hi ha uns plànols virtuals i les fotos d'uns fonaments de formigó. I tant! I després atrapa'l! També apareixien uns mormons obesos que col·leccionen tota mena d'aperitius i salses per als frankfurts en un rebost per si s'acaba el món. Sublim! Es moren de ganes que arribi el dia.
És difícil mantenir la distància narrativa justa per no allunyar-se del criteri periodístic. Posar la lupa en segons quins temes amb gent molt guillada és arriscat. Si et distancies massa converteixes l'espai en un programa d'humor, i si t'hi acostes en excés passes a fer un Cuarto milenio de sèrie B. Això sí, vam passar una bona estona.
