I una miqueta de decència, què tal?

Ho confesso. Jo pensava que aquesta crisi ho canviaria tot. Imagini's que he dit i he escrit que era la fi del capitalisme!!! Pobre il·lús... Creia que havíem arribat a un punt tan bèstia d'irracionalitat que les coses, per força, s'havien de fer d'una altra manera i que l'ètica del tot s'hi val seria substituïda per una certa humilitat i contenció moral. I en vista del que ha passat, crec que cal felicititar-me cordialment pel meu aclaparant 100% d'error. Haig de dir, però, en descàrrec meu, que la nostra cultura hi ajuda poc. En altres indrets, quan algú fot la mà a la caixa, o realitza una gestió nefasta, o es demostra que és un impresentable social, es presenta davant de la resta de ciutadans i esborra la deshonra per lavia ràpida. Shaaac-shaaac i passi-ho bé.

Exemples? Home (i dona), això de l'SGAE. Jo ja entenc que tothom és innocent fins que es demostra el contrari. Jo ja entenc que per gestionar una empresa com aquesta has de tenir un sou que quadripliqui el del president del Govern. Jo ja entenc que la carn és feble i que, com que les putes són molt cares, cal pagar-les amb la targeta de crèdit de l'empresa. Jo sóc un il·lús, com ja ha quedat demostrat, però, home, una miqueta de sisplau, no? Demanar un milió dos-cent mil euros d'indemnització per comiat improcedent quan t'han enxampat amb les mans a la producció quinquennal de Bimbo, Rosendo, Panrico i del gremi de flequers, doncs la veritat, és lleig.

O l'exemple de les caixes. En plena alegria tropical que-no-s'aturi-la-música, els directius de la CAM, perpetradors d'una gestió que faria envermellir Alí Babà, van apujar-se el sou un 542%. NovaCaixaGalicia, amb unes pèrdues del 57%, se'l van apujar un 200% i Cajamadrid i Caixa Catalunya amb un 66% i un 53% de pèrdues, se'l van augmentar un 84% i un 104%, respectivament. I jo, com un imbècil, pagant l'augment de la quota per manteniment de targeta...