Publicitat
Publicitat

Els miracles de santa Garmendia

En una ocasió que Jesús va visitar Galilea, fou seguit per una gran multitud. Després de tres dies de prèdiques i de guariments miraculosos, Jesús va voler alimentar la gentada. Els deixebles només duien set pans i alguns peixos, però Jesús va fer seure tothom i va repartir les menges de tal manera que milers de persones se'n varen poder alimentar fins a saciar-se, i encara en varen recollir les sobres en set enormes cabassos.

Aquest és el miracle que els ciutadans demanem als governs: volem que els nostres impostos es multipliquin, com els pans i els peixos, en educació, salut i benestar per a tothom. En molts aspectes ja sabem que és impossible, i que les despeses en enllumenat, pensions o transports no sempre tenen un retorn econòmic immediat ni fàcilment mesurable. Ara bé, en l'àmbit de la recerca científica sí que esperem el miracle, perquè no parlem de despeses sinó d'inversions. De cada euro esmerçat en investigació n'esperem retorns en forma de medicaments nous, de millor coneixement de la nostra història o de formes d'energia netes.

A Catalunya sembla que el miracle és possible. En la darrera dècada, el país ha sabut esdevenir un node de recerca a nivell Europeu, i hostatja centres de referència mundial en diverses àrees. La multiplicació del que s'ha invertit és indiscutible. Només les prestigioses ERC Grants (beques del Consell Europeu de Recerca) aconseguides pels investigadors de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ja dupliquen el pressupost anual de la Generalitat per al conjunt d'aquesta institució. És en aquest context que el govern del Regne d'Espanya ha llançat el programa Severo Ochoa, per distingir els centres de recerca espanyols que estiguin entre els millors del món. El programa consisteix a detectar centres d'excel·lència i dotar-los, durant els propers cinc anys, d'un pressupost addicional -que pot pujar a milions d'euros- per promoure les seves activitats. No cal dir que la idea ha estat benvinguda per la comunitat científica de tot l'Estat amb un sonor "Ja era hora!"

Atès el posicionament internacional de molts centres de recerca catalans, tothom espera que Catalunya es beneficiï de bona part d'aquests diners.

Els criteris per ser considerat un centre de l'elit són durs. Per exemple, cal tenir en plantilla un mínim de 10 investigadors "excel·lents". L'excel·lència científica es mesura en funció d'un dels elements bàsics del currículum d'un investigador: el nombre de citacions dels seus articles. És a dir, el nombre de vegades que, en altres treballs científics, es fa referència a les seves publicacions. De cara al programa Severo Ochoa, el ministeri de Ciència e Investigació quantifica el criteri amb nombre mitjà de citacions obtingudes cada any. Així, si l'any 2005 un investigador ha publicat dos articles que des d'aleshores s'han citat, respectivament, 2 i 5 vegades, el seu nombre mitjà de citacions 2005 és 3,5 (la mitjana aritmètica de 2 i 5). Per ser considerat excel·lent, un investigador ha de superar en un 50% la mitjana mundial de citacions del seu camp cada any des del 2005. Per exemple, si la mitjana del camp un cert any són 20 citacions per article, un investigador superarà el criteri d'excel·lència si aquell any els seus articles tenen una mitjana de 30 o més citacions.

La trampa rau en el fet que aquest criteri castiga els investigadors més productius. Si l'any 2005 un oncòleg va publicar dos articles en una revista de prestigi, posem Nature , que ja han obtingut una mitjana de 40 citacions, es pot considerar un oncòleg excel·lent, ja que la mitjana mundial de citacions en oncologia l'any 2005 és de 21 citacions per article. Si l'oncòleg en qüestió no va publicar res més, ja li està bé al ministeri. Ara bé, si aquell mateix any una col·lega del laboratori del costat, que va contribuir en la mateixa mesura a aquests dos articles, va tenir la mala pensada de publicar-ne una dotzena més, pot haver begut oli. Les citacions dels dos articles comuns són exactament les mateixes, però si els altres 12 articles han estat menys citats li faran baixar la mitjana!

Haver treballat més li costa perdre la qualificació d'excel·lent!

Els centres de recerca catalans han descobert amb sorpresa que hi ha, en les seves files, una bona quantitat de científics reconeguts i altament productius, veritables patums, que no acompleixen els criteris del Ministerio. L'únic dubte és si el despropòsit classificador respon a un pla subtilíssim o bé és un altre cas d'incompetència. En tot cas, la ministra del ram, Cristina Garmendia, ha aconseguit actualitzar el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, i els reparteix tot dient: "Tu, que has dut un peix gros, té, menja-te'n dos i acompanya'ls amb aquest tros de pa. Però tu, que n'has dut un d'igual de gros però també dotze peixos mitjans, passaràs gana, perquè has estat avaluat i has estat trobat indigne".

Curiosa multiplicació.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT