La missió a Síria de la Lliga Àrab pot acabar sent útil al règim
Baixar al-Assad ha promès facilitar la feina als integrants del grup d'observadors internacionals de la Lliga Àrab que divendres passat van començar a arribar al país i que tot just ara comencen la seva tasca. En total, se n'hi acabaran desplegant gairebé 200. L'objectiu de la missió, que ha costat moltes setmanes de pactes, equilibris i indecisions, és ajudar a aturar la violència "de totes les parts" que pateix Síria, segons el que s'ha acordat.
La seva feina arrenca enmig d'un bany de sang de proporcions desconegudes després de nou mesos de protestes. La repressió s'ha traduït en 5.000 morts, segons l'ONU, o en 6.000, segons algunes entitats de drets humans. Ahir a Homs, un dels focus de contestació al règim, van morir més de 20 persones, i desenes van resultar ferides. L'oposició ha urgit els observadors a anar-hi.
Especialment impactant i sospitós va ser el doble atemptat amb cotxe bomba de divendres passat a Damasc, que va fer 44 morts i 166 ferits. El règim va dir que Al-Qaida, o bé els Germans Musulmans, en podien ser els responsables. Ells ho han negat. Alguns membres de l'oposició suggereixen que va ser obra dels serveis d'intel·ligència per escampar el caos i la por.
Al-Assad ha trigat molt a acceptar testimonis en un país on la premsa estrangera no posa els peus. I el fet que després de tanta vacil·lació hagi transigit comporta un risc: que només vulgui embolicar la troca, retardar una mica més l'actuació del Consell de Seguretat de l'ONU. Perquè la missió només té sentit com a antesala d'un diàleg amb l'oposició, de l'alliberament de presos polítics i d'un procés que ha de conduir a la caiguda del règim.Els observadors s'han de poder bellugar lliurement pel país i parlar amb qui vulguin, si no volen acabar servint als interessos del règim, que els vendrà el discurs de la por al terrorisme i als grups armats aïllats, com si Síria no tingués la seva primavera ni hi hagués una protesta civil contra Al-Assad.
