Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El misteri de les connexions

Durant la nit electoral a Intereconomía, el presentador Javier Algarra connectava amb enviats especials repartits arreu d'Espanya. No parlo dels que eren a les seus dels partits, sinó d'una vintena de redactors que des de punts emblemàtics de les diferents ciutats informaven dels resultats a cada comunitat autònoma. Que bé que funcionaven els enllaços! No en va fallar ni un! I el satèl·lit estava finíssim! Ni una mil·lèsima de retard en el senyal que arribava des de mil quilòmetres enllà. Impressionant. Amb el pressupost d'Intereconomía han aconseguit una infal·lible xarxa de connexions que ni la CNN. Algarra pronunciava el nom d'una ciutat i apareixia el periodista que ja parlava. El so que li arribava per l'orellera també era immediat i net. Era tan perfecte que era ben bé com si fossin al plató del costat. No cal dir que els paisatges que lluïen darrere seu eren de postal: catedrals il·luminades, ajuntaments deserts... Segurament la fina aura tremolosa que envoltava la silueta dels redactors era per culpa d'una boira absoluta i misteriosa que estava envaint la Península. No crec que fos un croma igual que el que fan servir els homes del temps. No! I ara! Ja sé que pot semblar estrany que les periodistes que eren als ports de Palma i a Las Palmas de Gran Canaria, tal com estaven col·locades respecte al paisatge, estiguessin fent la connexió des del mig del mar. Però estic convençuda que Intereconomía es va gastar els calés muntant una plataforma sobre l'aigua o llogant un iot. Tots estaven molt tapats: bon abric i un enorme nus de bufanda. Però en canvi els pentinats i les melenes estaven immòbils. No es movia ni un cabell tot i ser dalt d'un terrat o al mig del mar a les dotze de la nit. Ja se sap que els de dretes abusen de la laca i la brillantina, així que qualsevol dubte sobre la veritable localització dels suposats corresponsals seria injust. Oi?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT