Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El misteri de l'increïble cafè minvant

Començo a entendre la gent que interpreta el futur en el rastre del cafè a la tassa, perquè el món cafeter és tot un misteri en l'Espanya esotèrica de les autonomies. La novetat del 2011 és que Aznar primer i alguns altres després volien acabar urgentment amb el "café para todos" . No era res contra cap autonomia en concret, només un tema tècnic, de competitivitat i bla bla bla i ara m'ho creuré, venint de qui ve. Però quan Mas ha anat amb el termos a Madrid a veure si li podien reescalfar el cafè que ens devien per poder esmorzar calents uns quants dies més, ha reaparegut la cantarella de l'asimetria i la injustícia i els privilegis que arribem a tenir, que som els més mimats i encara ens queixem. L'últim caprici que ens havien consentit, i que increïblement no valoràvem, perquè som així, és endeutar-nos encara més a compte d'una part dels nostres diners, que en la metàfora cafetera és començar a utilitzar el marro del cafè, que taca l'aigua de la tassa i amb imaginació té una mica de gust. I, efectivament, hi ha hagut marro mediàtic.

"Les permiten engordar su deuda" , titulava un diari, per mantenir el tòpic de l'opulència catalana: ara seríem grassos en deutes, el motor de l'endeutament. I al final s'ha resolt la injustícia: endeutament per a tothom. Jo aquesta nit no he dormit i deu ser de l'excitació per l'alegria, perquè es confirma que això del termos és marro reescalfat, i la cafeïna qui sap on para.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT