Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El misteri de la veu

Dimecres Telecinco estrenava La voz amb èxit d'audiència a Catalunya: un 26,3% de share que es va carregar la tornada a TV3 de la sèrie Kubala, Moreno i Manchón . El programa, presentat pel sempre eficient Jesús Vázquez, segueix l'estructura clàssica dels talent shows de cant. Quatre cantants consagrats (Bisbal, Melendi, Malú i Rosario) escolten els participants sense veure'ls físicament i si els agrada la veu els seleccionen per al seu equip. La voz funciona com un engranatge perfecte: presenten bé el moment de sortir a l'escenari del concursant, mostren amb sensibilitat la cançó amb el jurat escoltant d'esquena i saben crear sensació de suspens. Es tracta de potenciar, televisivament, el factor de l'oportunitat. Es recreen en l'emoció de la família, que amb histerisme espera que es faci realitat un somni que els canviï la vida. I aquí hi ha la clau de l'èxit, en l'exposició de persones anònimes a un instant decisiu de les seves vides: el triomf o el fracàs. Ara bé, és l'entreteniment adotzenat de sempre que acaben protagonitzant cantants sense gaire gruix intel·lectual lloant els que pidolen tres minuts de fama. Bisbal, Melendi, Malú i Rosario estan absolutament mancats de vocabulari i arguments. Fan servir expressions poc elaborades: " ¡Eres grande! ¡Vente conmigo y te invito a una paella de mi madre! ", i l'altre: " Si vienes conmigo que tiemble Pitingo! " Els concursants, superats per l'emoció que els reclami un famós, bramen: " ¡Es lo mej or que me podía pasar en la vida! " Un pare, consternat en veure que Bisbal valora positivament la seva filla, crida desencaixat: " ¡Mi Davíííííííí! " La senyora Mercedes, perruquera de Sevilla, canta el Let it be : " Leripi, leridí, lerití, lerikí, ondesaremoreee ..." Si el ritme és àgil, sorprenentment la gent s'hi enganxa. Per més trillat que estigui el gènere. És un enigma que no resoldrien ni el Kubala, ni el Moreno ni la Manchón.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT