Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

El model era jo

Digui'm Julián Muñoz, Don Julián o Cachuli , al seu gust, però reconegui que jo sóc l'exemple més útil per explicar els últims 10 anys a Espanya. Aquella ètica de no anar-se'n a dormir sense ingressar com a mínim 30 mil euros en negre. Aquell guardar els milions en bosses de plàstic de supermercat low cost . Aquella permanent recerca del corrupte amb qui negociar una requalificació, un favor o una gestió. Aquell vulnerar qualsevol legislació vigent en nom del progrés . Aquella cultura de l'especulació que criminalitzava qui decidia guanyar-se la vida plantant enciams i no ciment i més ciment al mig del no-res.

I la no menys fascinant estètica. Aquells excés permanent de gomina. Aquells bigotis i aquells cabells tenyits de negre nit. Aquells pantalons de coll alt d'ells i aquells pantalons de tres talles menys d'elles, que a les que tenien un petit sobrepès els provocava el famós efecte visual anomenat "radiografia d'úter allà mateix". Aquell treure's amb l'ungla del dit petit de la mà els tendrums de Jabugo dipositats entre les dents. Aquells restaurants on s'entrava exclamant " que no falte el marijco "... arrossegant la jota. I aquelles torres de portes lacades amb interiors farcits de taules de marbre i metacrilat i d'ullals d'elefant suportant prestatges de llibreries buides de saber.

En diran julianisme , cachulisme o com els vingui de gust, però la història em reconeixerà haver estat imatge d'un model que quan passi la crisi tornarà perquè la cobdícia té un ADN 100% humà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT