Tot amb moderació, també la moderació
No em cansaré mai de defensar els matisos, la voluntat de pensar i escoltar i canviar d'opinió i la capacitat de generar consensos. Però no em dóna la gana d'acceptar que el punt de trobada és sempre al mig dels dos pols. Aquesta és la trampa del que sap que serà regatejat: se'n va a un extrem i guanya espai de maniobra. Com que la veritat és difícil de trobar però la mentida existeix, com que valorar qui són els bons és subjectiu però hi ha dolents que ho són de manera demostrable, ni la prudència ens ha de confondre ni podem viure amb una practicitat que ens podria convertir en cínics. És evident que ens ho hem d'agafar tot amb moderació. Però hi ha una cita que millora el consell: "Tot amb moderació, fins i tot la moderació". Aquest deu ser un dels reptes d'aquest món que anem sortint a buscar. Sobreviurem a aquest món si el vivim amb intensitat moderada, però requereix èpica i passió. Estem en una expedició complexa que reclama una actitud prudent, però que no emprendrem sense certa radicalitat en les coses que tinguem més clares, com per exemple la selecció de la companyia, l'entusiasme, l'optimisme obligatori i l'entrega. Abusar de la moderació paralitza, i toca córrer. No controlar el risc és suïcida, però no assumir riscos és probablement el més arriscat que pots fer quan tens clar que allà on ets no hi ha res a fer.
