23/10/2011

Un modest temps d'alegria

1 min

"El perdó és una victòria sobre un mateix", va escriure Joan Fuster. Al País Basc caldrà, en aquesta batalla per la pau que ara comença, que més d'un s'atreveixi a demanar perdó, a vèncer les pròpies pors i assumir els errors comesos. Serà com una llarga i grisa tardor, sense èpica ni herois. El combat serà interior, hi haurà lluites sordes contra els prejudicis que s'han anat covant al llarg de dècades, contra uns mons confrontats i tancats en si mateixos que han arrossegat les mentalitats i les vides. Ja ho diu el probervi àrab: "L'home s'assembla més al seu temps que al seu pare".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Només inaugurem un modest temps d'alegria. "Estic emocionada", m'escrivia l'endemà de l'anunci d'ETA una amiga basca, professora a la Universitat de Deusto, filla d'immigrants. "Per fi podrem viure en pau i llibertat". Això és molt, el màxim a què pot aspirar una societat. I com que haurà costat tant de patiment, ja s'ocuparan de no espatllar-ho, de no deixar-se contaminar pel mediàtic boicot espanyol ni la impaciència abertzale. Com deia Georg Simmel, el valor de les coses té a veure amb l'esforç per aconseguir-les.

Només els que van ser en l'antifranquisme saben com va costar la imperfecta i desencisada democràcia d'avui. La pau i la democràcia sempre són fràgils. Francesc Cabana deia ahir en aquest diari que no entén els joves que no voten. Jo tampoc. Però són els joves indignats que tot just comencen la seva batalla i que un dia donaran valor al que hauran aconseguit.

stats