‘Game over’: una història increïble
Dijous a la nit a El documental del 33 van emetre Game over, un documental excel·lent de la directora Alba Sotorra. Es tracta del retrat i la història d’en Djalal, un noi obsessionat per les armes, els accessoris bèl·lics i els videojocs. La seva ofuscació l’ha portat a viure en una mena de món irreal que s’ha anat construint, primer amb l’ajuda inconscient dels pares i després d’ell mateix, fins a quedar ofegat enmig d’un arsenal infinit d’armes, armilles, municions, vestits militars, cascos i complements insòlits per a la guerra. El mèrit de la directora no només és haver trobat aquesta magnífica història per portar-la a la pantalla. És també haver aconseguir la complicitat de la família d’en Djalal per permetre que la càmera pugui accedir tan obertament a filmar-ho. Sotorra aconsegueix la invisibilitat de la càmera. Els protagonistes semblen aliens a la presència d’algú que grava i observa. El muntatge proporciona l’efecte de simultaneïtat d’escenes domèstiques en determinats moments, potenciant la tensió familiar.
L’hedonisme d’en Djalal, la relació que manté amb la seva xicota (magnífic tot el que es desprèn de la seva mirada), els vincles amb els pares i la complexitat de les relacions familiars es fan molt patents sense necessitat d’afegir-hi paraules. El retrat que s’aconsegueix de la quotidianitat d’una família és extraordinari perquè mai hi ha la necessitat ni d’utilitzar un narrador, ni una veu en off, ni entrevistes, ni declaracions a càmera. La història s’explica a partir de les converses que tenen els protagonistes entre ells. I aquesta és la millor manera de captar la realitat més honestament, quan la càmera i el treball periodístic interfereixen el mínim possible en allò que s’està observant. La conversa d’en Djalal amb els seus pares asseguts al voltant d’una taula de billar, amb retrets, evasives i excuses, és una escena d’una intensitat televisiva digna de ser remarcada. A més, tal com es construeix tota la història passada d’en Djalal a partir d’antigues filmacions domèstiques és un mètode molt intel·ligent i potent de narrar els fets: com s’explica l’evolució des de petit, quina és la seva relació amb les armes i l’accident que marca el punt d’inflexió en la seva vida. Després, les gravacions d’en Djalal a l’Afganistan, quan forma part de l’exèrcit, expliquen fins on arriba la seva obsessió desmesurada per la iconografia bèl·lica i, a la vegada, s’enllaça a nivell visual amb el llenguatge dels videojocs amb què juga.
Game over té un subtext que permet acostar-te a la història més emocionalment que no pas des de la simple curiositat: les dificultats d’un individu per saber trobar el seu lloc en un entorn normal i compartit i la prova de com som víctimes d’un passat i una educació que condicionen decisivament el nostre futur i en què és difícil assenyalar culpables.
