Iñaki Gabilondo i els hàmsters
Dijous a la nit, al programa Cuando ya no esté, de Movistar+, el periodista Iñaki Gabilondo va entrevistar Neil deGrasse Tyson, un excel·lent divulgador i un científic molt mediàtic. És la veu que narra la famosa sèrie documental Cosmos i el director del Planetari Hayden, que està adjunt al Museu d’Història Natural a Nova York. Va estudiar en un institut de secundària al Bronx d’on han sortit vuit premis Nobel. És deixeble de Carl Sagan, el famosíssim astrònom nord-americà. Un home singular, d’una cultura enorme, que sempre que pot es vesteix amb motius còsmics a les corbates i les armilles. Per asseure’s cara a cara amb Gabilondo lluïa una corbata amb espirals de pols d’estrelles. Al periodista li feia moiré la quadrícula de l’americana.
En el programa, Gabilondo intenta plantejar com serà el món d’aquí vint-i-cinc anys conversant amb persones de reconegut prestigi en el món de les arts, les ciències, la tecnologia i la política. És una mirada al futur des dels interrogants que ens podem plantejar en el present. L’entrevista a DeGrasse Tyson va ser extraordinària per la capacitat admirable del científic de convertir en senzills i lògics aspectes de l’Univers que ens semblen molt complexos. A la vegada, va poder explicar amb molta claredat fins a quin punt les inversions econòmiques posen en dubte el que puguem aventurar ara sobre els viatges a l’espai o la possibilitat d’habitar la Lluna o Mart.
Impossible assegurar què passarà si no sabem quants diners hi haurà en el futur. Va ser molt interessant tot el que va explicar sobre la supèrbia de l’home a l’hora de fer vaticinis sobre la vida extraterrestre i la possibilitat que hi hagi intel·ligència més enllà de la Terra. La manera com va desmuntar les teories que posen l’ésser humà com a centre de l’Univers a l’hora de decidir què és o no intel·ligència t’enganxava a la pantalla. La comparativa que va fer de l’home amb el ximpanzé, o la metàfora del cuc per relativitzar el nostre paper a la Terra, et mantenia atrapat i encuriosit. Fins i tot les teories que va exposar sobre la possibilitat d’una cinquena dimensió van semblar mínimament accessibles a la comprensió de l’espectador neòfit en el tema. Amb sentit de l’humor i mantenint la humilitat que exigeix a l’espècie humana, DeGrasse Tyson va parlar no només de l’Univers i dels possibles avenços científics per saber-ne més, sinó també de sociologia, de demografia, de biologia, de psicologia i d’història. DeGrasse va deixar anar una frase que ens alertava i ens demanava cautela respecte les nostres pretensions d’ocupar l’espai més enllà del nostre planeta: “Vés a saber, potser som només els hàmsters en una gàbia anomenada Terra”.
Per sort, aquests hàmsters potser no viatjarem a l’espai però encara conservem prou intel·ligència per fer i veure aquest tipus de televisió i no només impulsar la roda.
