Molts motius per sortir demà al carrer
Qualsevol llibre de Ramon Llull, però comencem pel Llibre d’amic e amat. I per la poesia completa d’Ausiàs March, per descomptat.
Continuem per La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig. I per Tot això ho faig perquè tinc molta por, d’Empar Moliner.
Dret al miracle, de Víctor Obiols. Dos Cors per una Bèstia, de Miquel de Palol. Marinejant, de Pere Gimferrer.
I seguim amb Aquella porta giratòria, de Lluís Foix. I amb Quadern del frau, d’Albert Balasch. I amb L’altra, de Marta Rojals.
La venus negra, de Josep Lorman. La finestra de Vermeer, de Pere Rovira. Res no és perfecte a Hawaii, de Màrius Serra.
L’avi Ninus, de Xavier Baladia. Marques que marquen, de Ramon Solsona. Poesia completa, de Lluís Solà.
L’ombra de l’altre mar, de Joan Margarit. Camp de Bard, de Ponç Pons. Els dies sense glòria, de Sílvia Alcàntara.
El dia del cérvol, de Marina Espasa. Jambalaia, d’Albert Forns. La vella capitana, de Josep Maria Espinàs.
La sega, de Martí Domínguez. Ningú no ens espera, de Manuel Baixauli. Per què hem guanyat, de Francesc-Marc Álvaro. Li deien pare, de Carles Porta. El Quixot, ara que els presidents Rajoy i Puigdemont l’han tornat a posar de moda.
El Danubi, de Claudio Magris. Per descomptat, la poesia completa de Joan Vinyoli i la de Blai Bonet.
Qualsevol llibre de Stefan Zweig en les edicions de Jaume Vallcorba, que ens va deixar l’any passat amb un dels millors catàlegs editorials que s’han confeccionat mai en català i en castellà: posats a recomanar un títol, El món d’ahir: Memòries d’un europeu en la traducció de Joan Fontcuberta. I Abans que el teu record torni cendra, la primera novel·la i esplèndid debut de Maria Escalas.
Podria fer una llista tal vegada més prolixa, però tots aquests que acaben de llegir són llibres i autors que en els últims mesos m’han fet feliç, i que per això mateix m’atrevesc a recomanar sense reserves.
Cadascun d’ells, noms o títols, són motius més que suficients per sortir demà al carrer i ficar el nas dins les paradetes dels llibreters, tant si plou com si fa sol. No trobarem un plaer major que el de la lectura, perquè la literatura és l’artifici que més i millor s’assembla a la vida. Podem enamorar-nos d’algú, podem llegir un llibre o fins i tot podem fer les dues coses alhora. Personalment, em permeto recomanar-vos que no us perdeu cap dels dos luxes, perquè de cap manera són incompatibles, ans al contrari. I sobretot, posats a demanar, que no falti la rosa.
Demà, si em permeteu el consell, que tothom surti al carrer per celebrar la que sens dubte és la festa més bella del món.
