Publicitat
Publicitat

Molèstia a part

Anar com una moto

La moto és una meravella de l'enginyeria. Un vehicle d'aerodinàmica perfecta i romanticisme locomotor que mostra l'ésser humà domant la màquina en idíl·lic equilibri. Massa idíl·lic. El que podria haver esdevingut el cavall del tercer mil·lenni és, en realitat, una cabra boja que campa desbocada per l'asfalt de les ciutats. Haurien de circular pel mig del carril. No fer mai esses per esquivar vehicles ni encara menys passar entre ells fent volar retrovisors. Si van en grup no poden circular en paral·lel, sinó en fila índia. I, per descomptat, tenen prohibides exhibicions com fer el cavallet o competir en parelles a l'estil Lorenzo-Rossi al Gran Premi de la Meridiana. Tothom coneix un motorista -o dos, o fins i tot tres- absolutament respectuós amb la normativa de circulació per a motocicletes. Si els teniu a la vora, feliciteu-los amb entusiasme i, acte seguit, estaborniu-los amb cloroform. Després caldrà embalsamar-los perquè siguin exposats al Museu d'Antropologia i admirats per les properes generacions.

En un futur en què les motos podran enfilar-se per les parets, accelerar a cop de nitrogen, rebentar vidrieres amb el brogit dels cilindres i obrir portes interdimensionals als xamfrans, convindrà recordar la figura del motorista prudent i assenyat que un dia va existir. La moto es revela com un mitjà de transport més evolucionat que l'espècie animal que l'ha de pilotar. Una espècie que, sense moto, accelera el pas quan veu un ancià que pot passar-li al davant a la cua del súper. Uns individus que fan ziga-zagues impossibles per colar-se a l'hora de pujar a l'autobús. Una espècie que, quan va en cotxe, desitja trinxar els motoristes que li apareixen per tots costats. Al cap i a la fi, la culpa no és tant de les persones que van en moto, sinó de les persones que anem com unes motos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT