26/12/2016

La música del 2016

2 min

Ho diu tothom, des de Madonna fins a tu mateix, i és cert: el 2016 s’han mort tots aquells cantants que estimàvem. Prince, Bowie, Cohen, ara George Michael. Quina merda d’any.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I hi ha un diari que titula “Last Christmas per a George Michael”. Quin mal gust, o potser només m’ho sembla a mi. Penso en els seus amics llegint-ho. O potser no ho llegiran. No ho han pogut evitar. S’ha mort el 25 de desembre. Jo havia fet molta broma d’aquesta cançó. Quan la senties en un taxi, potser al novembre, volia dir que havia començat el Nadal. I el cas és que George Michael era molt menys obvi del que semblava a primer cop d’ull. George Michael era bo. El disc Faith és un gran disc. Segurament, a George Michael li va passar factura el fet que el venguessin com a cantant “sexi” per a les dones, i això el va perjudicar i el va fer semblar més dolent o potser més vulgar del que era. Llavors, més tard, va explicar que era gai. Va sortir de l’armari. Ser gai, ser sobiranista, ser jueu... Són coses que influeixen sense voler en la música que fas i sobretot en la percepció i els prejudicis que té el públic sobre tu. Estava massa exposat per semblar genial.

Sempre m’ha sorprès el fet de veure dones xisclant, plorant per un cantant. No ho entenc i no em sento part del grup, tot i que no crec que hi hagi ningú que gaudeixi més de la música que jo. Esclar que jo ploro, però ploro per la música, no per l’intèrpret. Suposo que mentiria si digués que no m’influeix gens el físic de l’artista. Però sobretot m’influeix el fenomen, el fet, l’acte musical.

George Michael. Algú que va fer música, i que ha mort, com Prince, com Bowie, com Cohen, com Maurice White, que és el d’Earth, Wind and Fire, com el guitarrista dels Eagles, com Keith Emerson, d’Emerson, Lake and Palmer... Me’n vaig a escoltar música.

stats