26/03/2017

La música de l’atzar

2 min

Un macroestudi realitzat per genetistes de la Universitat Johns Hopkins confirma que dos terços dels tumors cancerosos provenen d’errors atzarosos dels processos de replicació de l’ADN. Cada cop que una cèl·lula duplica el seu ADN per generar-ne dues de noves hi ha una petita probabilitat d’error. Aleatòriament, es produeixen errors en el copiat. Les cèl·lules muten per atzar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una conclusió molt important d’aquest estudi és que la culpabilització del malalt deixa de tenir sentit. Els mals hàbits, l’alimentació, la radiació solar, el tabac i la pol·lució expliquen un de cada tres càncers, però en la resta ni el malalt ni l’ésser humà hi tenen cap responsabilitat. Els malalts de càncer sovint hem viscut la malaltia amb culpa. Què hem fet malament? I molta gent, amb bona intenció, et diu: massa estrès, massa viatges, no menjaves prou bé, massa carn vermella, etc. I rebem centenars de recomanacions: fes una dieta poc àcida, beu te verd, menja alls cada matí, pren una aspirina diària, etc. Gràcies, però ara sabem que no cal. Tot és una casualitat. Des del càncer fins a l’existència humana.

Si un meteorit no hagués extingit els dinosaures, no existiríem. Si el Sol fos una mica més gran o més petit, tampoc. Si un cop d’atzar no hagués fet que els nostres pares es trobessin, no estaríem llegint això. Si en comptes d’aquell espermatozoide entre milions n’hagués estat un altre de més ràpid, tampoc...

Una de les novel·les de Paul Auster es titula La música de l’atzar. És un thriller terrible que parla del destí i de les casualitats. Sobre aquesta qüestió vaig escriure fa anys, amb l’Àlex Rovira, un petit conte, La bona sort, que contraposa atzar i acció humana. Els humans ens neguem a acceptar la banda sonora de l’atzar que sona de rerefons al llarg de la nostra existència, personal i col·lectiva.

Sempre sonarà aquesta música, però mai no deixarem d’investigar, pensar i crear. Mai no dominarem del tot l’atzar però sovint penso que mirar d’esbrinar i comprendre la seva harmonia és l’única i veritable missió de l’espècie humana.

stats