Animal de contraportada
Cecilia Tham, la protagonista de la contraportada d'ahir, va regalar a la Sílvia Barroso, que l'entrevistava, un titular dels que fan època. "Tots naixem creatius: l'escola ens ho fa perdre". Vaja, home.
Com hauran endevinat, la Cecilia Tham és un animal de contraportada. Ha nascut per ser contraportada. Tot el que fa i el que diu és una contraportada sense fi. La prova és que a l'entrevista va dir la paraula de moda. Una paraula que fa que alguns lectors compulsius de contraportades s'excitin quan la llegeixen o la senten. "Desaprendre".
Per si es van perdre l'entrevista, els diré que la dona "s'ha proposat ajuntar tot el talent creatiu que hi ha dispers per Barcelona al carrer Bailèn, al centre de cocreació Makers of Barcelona: el MOB". (Un nom, per cert, que li faria el pes a Pepe Serra.) I els diré també que la senyora Tham troba, com els deia, que "les escoles maten la creativitat". Per sort, ens ho il·lustra amb un exemple revelador: "Què li diuen a un nen quan pinta? Li diuen que no surti de la línia. Aquest tipus de pensament destrossa la creativitat".
Siguem valents i confessem. Mestres i pares diem als nens que no surtin de la ratlla. I ho fem amb l'excusa (patètica) que els estem ensenyant a no sortir de la ratlla, cosa que és útil, per exemple, per escriure la lletra A. Però no. Si els diem que no surtin de la ratlla és perquè som uns fatxes i uns retrògrads que aspirem a tenir nens adotzenats com robots. Per això pretenen que aprenguin una cosa tan poc creativa com dominar la mà (allò que se'n diu "psicomotricitat fina", maleïda sigui).
Sí. Hi haurà qui dirà que una cosa és "voler sortir de la ratlla" i una altra cosa molt diferent és "sortir de la ratlla perquè no saps no sortir de la ratlla". Hi haurà qui dirà que per poder sortir de la ratlla s'ha d'aprendre a no sortir de la ratlla. Però no és cert. Són excuses de fatxa. El que pensi això és que no viu al creatiu carrer Bailèn.
Que un nen aprengui a no sortir de la ratlla mata tant la creativitat com que aprengui a agafar la forquilla per posar-se els macarrons a la boca o a cordar-se les sabates. Seria molt més lliure i creatiu menjar-se els macarrons amb la mà i anar sempre amb Crocs.
