Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La necessitat d'un respir, una pausa

Això que expressaré m'agradaria que fos un pronòstic, però confesso que és només un desig. Des de la certesa que l'any ha estat tan difícil i intens i el que ve ho serà encara més, m'imagino uns dies en què s'aturi la bogeria d'una actualitat político-econòmica impossible de seguir i digerir. A l'agost va passar: hi arribava tothom tan cansat que, tot i semblar impossible, durant uns dies costava triar un tema per a la portada. Ens convé, tot i que normalment no passen les coses que ens convenen. El que sí que es va instal·lant segur, per força i alhora amb convicció, és un retorn individual als bàsics aquests dies. En temes nadalencs, per exemple, fa uns anys defensar fer cagar el tió era una reivindicació contra corrent, i ara a favor. I no per la catalanitat (és tradició en altres països el tronc que dóna fruits) sinó perquè representa un arrelament a la font d'escalfor de les cases, per això era el lloc més natural on per Nadal hi aparegués algun extra. Molta gent es confessa ara enamorada del tió perquè és auster, modest, dóna aliments o joguines d'estar per casa, és més de veritat -tot i la seva màgia- que altres allaus regaladores. Amb això completo el pronòstic i desig per als que s'ho puguin permetre: agafar aire, i viure aquests dies en què la canalla és a casa com un parèntesi agradable. I assumir, alhora, que no tothom s'ho pot permetre. Avui mateix expliquem com l'atur acaba convertint un percentatge alt de persones en sensesostre. Demà a l' Ara Tu Anna Ferrer, vídua de Vicenç Ferrer, ho sintetitza en una entrevista sobre la seva tasca per eradicar la pobresa. Es declara infatigable forçosament. Ho va definir molt bé Vicenç Ferrer dient: "Mentre el món no es cansi de patir nosaltres no ens cansarem d'ajudar". En això no hi pot haver respirs ni pauses.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT