La necessitat urgent d’abordar el futur de les nostres pensions
La combinació entre la crisi econòmica i la piràmide poblacional ha posat en qüestió el pagament futur de les pensions, basat en un sistema de repartiment segons el qual els treballadors en actiu aporten els diners que reben els jubilats. Els últims cinc anys el govern del PP ha anat buidant l’anomenada guardiola de les pensions, un fons que es va instaurar l’any 2000 amb la idea de fer-lo servir d’aquí un parell de dècades. Si bé l’any 2011 aquest fons tenia més de 66.000 milions d’euros, avui ja només en queden 16.000, i la previsió és que s’acabi d’esgotar l’any vinent.
Per aquest motiu és urgent que s’abordi el futur de les pensions en l’àmbit espanyol, i també en el cas català si hi ha independència. Els motius pels quals el sistema està a punt de fer fallida són fàcilment identificables. Cada vegada hi ha més població de més de 65 anys que rep una pensió. Si el 2002 es destinaven 66.363 milions d’euros a aquesta partida, el 2016 seran 135.449, més del doble. Aquesta quantitat ja representa el 38,5% de la despesa pública espanyola. En paral·lel, la crisi va disparar l’atur, i la recuperació s’està portant a terme amb sous més baixos, cosa que significa que les aportacions a la Seguretat Social també són més baixes.
L’altra variable que trontolla és la ràtio de treballadors per jubilat. El 2006 era de 2,5 i ara amb prou feines supera el 2, que es considera el límit perquè el sistema sigui sostenible. Els optimistes creuen que augmentant la productivitat i l’activitat econòmica en general es podrà restablir l’equilibri necessari, però els pessimistes avisen que caldria canviar tot el sistema de dalt a baix. Com a rerefons hi ha l’interès del sector financer per fer créixer el negoci dels plans de pensions privats.
Cal precisar que la situació de Catalunya és lleugerament millor que l’espanyola, amb una ràtio de treballadors per jubilat més alta i més ingressos de la Seguretat Social perquè els sous són més elevats. Per tant, l’argument que en cas d’independència perillarien les pensions és fal·laç. I de fet, segons les xifres, podrien ser més elevades.
Però, amb tot, també caldria replantejar-se el sistema perquè els problemes de fons són els mateixos. L’objectiu ha de ser garantir el pacte intergeneracional entre joves i grans per una vida digna.
