Quan negociar és “pasterejar”

La sessió d’ahir al Congrés de Diputats va ser un pròleg de la desfilada de la Hispanitat. Aparentment sense cabra, però amb un ampli desplegament de l’esperit que ha portat la crisi entre Catalunya i Espanya al punt actual. Ni una disculpa per la repressió de l’1-O, ni un gest, ni una prova de bona voluntat o una esquerda que permeti pensar que la negociació és possible. Contràriament, Rajoy es va presentar formalment com un campió del diàleg mentre iniciava el compte enrere per aplicar l’article 155 de la Constitució, que pot buidar la Generalitat i actuar contra el president. Semblava que no hagués passat el temps i el PP es va instal·lar en la nostàlgia del “catalanisme constitucional i europeista” sense recordar que va contribuir activament a matar-lo per asfíxia. El PP es va veure superat per la dreta per Albert Rivera, que va pronunciar el discurs nacionalista espanyol més antic de la cambra. Qualificant qualsevol negociació de “pastereig”, “xantatge” i “taula obscura”. Va ser Aitor Esteban, del PNB, qui va dir-li a Rajoy el “Vencereu però no convencereu” del segle XXI posant-lo davant del seu dilema: “Vèncer o solucionar el conflicte”. Avui toca desfilada militar i dilluns el president Puigdemont haurà de respondre a un requeriment per posar en marxa la suspensió de l’autogovern. Molts hauran arribat a la conclusió, un cop més, que és impossible el diàleg. La portaveu del PSOE ja ha deixat clar que Rajoy tindrà el suport del PSOE o, més aviat, del que en queda.