Publicitat
Publicitat

A LA CIUTAT

La netedat visible dels parcs eòlics

Volem que a la cimera de Durban les grans potències es comprometin a reduir l'emissió de gasos contaminants, però quan les decisions sobre energia neta ens toquen de prop, estem poc disposats a canviar res. Sembla mentida, per exemple, que uns ginys tan eficients i meravellosos com són els generadors eòlics tinguin tants detractors i hi hagi campanyes en contra de la instal·lació de nous parcs.

És evident que els productes de la indústria i la tecnologia poden ser lletjos, fins i tot grotescos, com la gran majoria de grapadores i porta-rotllos de cel·lo, com la gran majoria de les cases de pisos construïdes a Catalunya als anys setanta, com les pantalles de tots els PC vistes per darrere o com aquests creuers de deu pisos que ens arriben al port de Barcelona. Però no és el cas d'aquests molins de color blanc, que són l'expressió pura de la seva funció i que, quan formen un conjunt d'elements distribuïts a alçades diferents que giren també a velocitats diferents, afegeixen un element més d'interès al paisatge. És comú, perquè respon a una idea estètica que ha tingut més temps per arrelar, que considerem bonic el paisatge d'un poblet, amb el seu campanar romànic, enmig d'una vall. Ho és, també, el fet de reconèixer l'estètica d'algunes grans obres d'enginyeria, des del Golden Gate de San Francisco fins al viaducte de Millau, a la Provença. Però encara hi ha gent que no sap apreciar la bellesa d'una parcs eòlics que, a més, expressen amb claredat el que són: quan fa vent, giren, i amb aquesta simplicitat de conte ens fan més senzilla la vida. Sense embrutar. Instal·lats en un paisatge, proclamen que som civilitzats. Dinamarca n'és plena, tant a les planes com al mar, i la gent ha entès la seva bellesa. Aquí preferim la brutícia invisible de les nuclears que la netedat visible dels molins.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT