Publicitat
Publicitat

La neteja del sistema bancari afganès

Quan, a començaments de tardor, es va difondre la notícia de la fallida imminent del Banc de Kabul, alguns van comparar la crisi amb un accident de tren a càmera lenta. Sis mesos després, la bancarrota del banc comercial més important de l'Afganistan s'assembla més a un tren bala que pot fer descarrilar els precaris intents de reconstruir el país.

A principis de la setmana passada, quan es van saber més detalls sobre les temeràries pràctiques creditícies del Banc de Kabul i sobre els prop de mil milions de dòlars d'impagats, es va veure clar que el Banc Central de l'Afganistan havia d'actuar ràpidament per impedir una implosió total. Però no és gens segur que el govern afganès s'afanyi a fer cas del Fons Monetari Internacional, que recomana que el Banc de Kabul es declari en suspensió de pagaments, una mesura que, segons l'FMI, pot impedir l'ensorrament de l'economia. Ni tampoc és segur que el govern afganès compleixi la seva promesa de posar en marxa una investigació contra els accionistes del Banc de Kabul, tots ells amb connexions polítiques, com ara el germà del president Hamid Karzai, Mahmud, que segons informacions recents ha rebut 18 milions de dòlars sense condicions. El que sembla clar és que, en un moment en què diversos grans bancs comercials trontollen sota la pressió de crèdits incobrables i inversions arriscades, no sols és probable sinó també necessària una intervenció internacional més agressiva. Si no, l'economia afganesa pot entrar en caiguda lliure, amb la qual cosa s'invalidarien els precaris progressos que s'han aconseguit al país des del 2001.

El 2001, al començament de la intervenció militar nord-americana, el sector bancari afganès estava format per sis bancs estatals ja desapareguts. Quan, el setembre del 2010, va esclatar l'escàndol del Banc de Kabul, al país funcionaven 17 bancs comercials amb un actiu total valorat en aproximadament 2.600 milions de dòlars. Això és molt més que els 300 milions del 2004. El Banc de Kabul i el seu competidor més directe, el Banc Azizi, han dominat el sector durant anys, i entre tots dos representen el 50% de tot el mercat comercial. Ateses les estretes relacions que uneixen els interessos de les elits empresarials afganeses, no és gens sorprenent que el Banc Azizi estigui també ara en el punt de mira.

En efecte, a més de vigilar el Banc Azizi, s'estan fent controls i auditories exhaustives en diversos bancs afganesos amb connexions polítiques, com ara el Banc Unit Afganès, el president del qual és propietari d'una important participació en la gran urbanització de luxe que Mahmud Karzai construeix a la província meridional de Kandahar.

El sector bancari afganès, tot i que ha crescut d'una manera impressionant, ha estat molt poc regulat durant anys, i la immensa majoria de bancs han obtingut qualificacions molt baixes. D'acord amb una escala d'1 a 5, en què el 5 és la puntuació més baixa, un informe de l'FMI del 2009 donava un 4 a cinc bancs afganesos, i assenyalava que hi havia un desequilibri inquietant entre el capital, la qualitat dels actius, el rendiment de la gestió, els guanys i la liquiditat. Tot i que la major part de l'efectiu que circula pels bancs afganesos consisteix en dòlars procedents dels contribuents dels països de l'OTAN, els donants internacionals mai s'han mostrat gaire interessats a impulsar una autèntica reforma. Promoure un programa de reforma normativa i responsabilitat fiscal i insistir en la necessitat de retre comptes i d'exigir transparència en l'ajut internacional no és tan atractiu com armar les milícies afganeses, formar unes forces nacionals de seguretat o desemborsar milions per reinserir els insurgents.

Per sort, uns quants donants internacionals han adoptat una acció decisiva. Com a reacció a la crisi del Banc de Kabul, el departament de Desenvolupament Internacional del Regne Unit va decidir, a principis de març, congelar 137,6 milions de dòlars d'ajuda per al Fons Fiduciari per a la Reconstrucció de l'Afganistan, el principal conducte de l'ajuda internacional destinada a aquest país. L'organisme britànic va dir que es resistia a seguir contribuint al fons mentre no estigués clar si el Fons Monetari Internacional retirava el suport a l'ajuda a l'Afganistan.

Després de visitar Kabul a començaments de febrer, els funcionaris de l'FMI van afirmar que només mantindrien l'ajut si es procedia a liquidar com més aviat millor el Banc de Kabul. Com que el Banc Central continua dubtant sobre la idea i la manera de liquidar-ne els actius, els principals donants internacionals també s'estan plantejant la possibilitat de seguir l'exemple del Regne Unit. En qualsevol cas, els funcionaris de Kabul entendran el missatge: o feu neteja o, si no, ja us apanyareu.

Atès que el Fons Fiduciari per a la Reconstrucció de l'Afganistan paga el sou de gairebé tots els funcionaris del govern, alguns diran que congelar les aportacions a la principal font d'efectiu podria representar una amenaça per a l'estabilitat i l'èxit de la companya contra els insurgents. Però, a llarg terme, la pregunta és: ¿com podran justificar els donants nord-americans, europeus i japonesos, davant uns votants en una difícil situació econòmica, els diners enviats a 'Afganistan, si Kabul segueix permetent que els bancs comercials financin l'estil de vida d'uns quants afganesos infames i podrits de diners? La resposta és d'una simplicitat enlluernadora. Els donants internacionals s'han d'esforçar més per garantir una millor supervisió de l'ajut destinat a l'Afganistan. I Kabul ha d'aplicar mesures dràstiques per eliminar les escletxes legals que alimenten la corrupció i permeten que ambiciosos, ben relacionats amb la política, es puguin aprofitar de la incapacitat del govern per fer el que ha de fer.

Alguns accionistes del Banc de Kabul han dit públicament que estan pagant els crèdits milionaris que van demanar per comprar propietats de luxe a Dubai. Tant de bo sigui veritat, però no hi podem comptar. Si els donants volen obtenir dividends de pau dels milions abocats a l'Afganistan, han d'aplicar més transparència als seus programes d'ajut i mantenir la pressió sobre Kabul perquè finalment es posi a netejar el sector bancari afganès.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT