Publicitat
Publicitat

Quan no n'hi ha prou amb el premi Nobel

A l'octubre vaig guanyar el premi Nobel d'economia pels meus estudis sobre desocupació i mercat laboral. Però no estic prou preparat per incorporar-me a la junta de governadors de la Reserva Federal, si més no segons els senadors republicans que han bloquejat el meu nomenament. Per què? La resposta fàcil és al·ludir als defectes del procés de nomenament i a la polarització partidista que hi ha a Washington. La resposta més inquietant, però, apunta a un malentès fonamental: la incapacitat de reconèixer que l'anàlisi de la desocupació és fonamental per dirigir la política monetària.

L'abril del 2010, el president Barack Obama em va designar perquè ocupés el càrrec d'un dels set governadors de la Reserva Federal. Em va tornar a nomenar al setembre i un altre cop al gener, després que els republicans bloquegessin una votació al Senat per confirmar-me en el càrrec. Quan el comitè de banca del Senat va debatre el meu nomenament al juliol i un altre cop al novembre, en cada ocasió em van votar tres senador republicans. Però la tercera vegada, tots els republicans del comitè han votat en bloc en contra meu. Ha arribat el moment de retirar la meva candidatura, com tinc la intenció de comunicar a la Casa Blanca.

Qui més s'ha oposat al meu nomenament, Richard C. Shelby, d'Alabama, el principal legislador republicà del comitè, ha posat en dubte la meva qualificació per al càrrec. "El Sr. Diamond té alguna experiència en la gestió de la política monetària? No", va afirmar al març. "La seva activitat acadèmica s'ha centrat en pensions i teoria del mercat laboral". Tanmateix, entendre el mercat laboral -i els processos en virtut dels quals els treballadors i els llocs de treball s'aproximen o es distancien- és fonamental per dissenyar una política monetària eficaç. La crisi econòmica ens ha portat una desocupació molt elevada. La Reserva Federal ha d'avaluar adequadament les característiques d'aquesta desocupació per rebaixar-la tant com sigui possible, evitant, però, la inflació. Si la desocupació es deu sobretot al cicle econòmic -al fet que no hi hagi una demanda adequada-, la Reserva Federal hi pot intervenir sense provocar inflació. En canvi, si la desocupació és bàsicament estructural -motivada per un desajust entre les competències que necessiten les empreses i les competències que tenen els treballadors-, una actuació agressiva de la Reserva Federal per reduir l'atur podria ser un error.

Al desembre, en el meu discurs d'acceptació del Nobel, vaig comentar detalladament les pautes de la contractació laboral a l'economia nord-americana, i arribava a la conclusió que la desocupació estructural i els problemes de desajust no són importants en la lenta recuperació que hem viscut i, per tant, no hi ha cap motiu per posar fi a una política monetària expansiva, consistent a mantenir molt baixos els tipus d'interès a curt termini i comprar deute públic per mantenir baixos els tipus d'interès a llarg termini. L'anàlisi del mercat laboral és fonamental per a la política monetària.

Shelby també va posar en dubte les meves aptituds en preguntar: "El Sr. Diamond té cap experiència en gestió de crisis? No". A més de fixar la política monetària partint d'una correcta interpretació de les dades de l'atur, la Reserva Federal té la responsabilitat d'evitar crisis bancàries, en lloc de limitar-se a posar ordre després del desastre.

Un dels temes que ara es debaten és l'augment dels requisits de capital de solvència que han de complir el bancs. Per determinar l'import d'aquest augment cal trobar un equilibri entre la necessitat de reduir el risc d'una crisi futura i l'exigència de garantir el funcionament eficaç de les empreses financeres en èpoques normals. La meva experiència en l'anàlisi de les propietats dels mercats de capital i de la manera com es comparteixen i s'han de compartir els riscos econòmics és molt pertinent per dissenyar polítiques que redueixin el risc de futures crisis bancàries.

Tanmateix, en comptes d'incorporar-me a la Reserva Federal, continuaré la meva agradable trajectòria professional com a professor a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). O sigui que no us amoïneu per mi. Però tots ens hauríem d'amoïnar pel grau de distorsió a què ha arribat el procés de confirmació dels nomenaments i per la manca de coneixements sobre política monetària d'alguns dels que tenen la responsabilitat de supervisar-la al Congrés.

Hem de protegir la independència de la Reserva Federal dels intents dels que volen polititzar la política monetària i limitar la capacitat que té la institució de regular les companyies financeres. La preocupació pel risc actual (aparentment baix) de futura inflació no ha de fer-nos oblidar la preocupació per l'elevat cost que té un índex de desocupació molt alt. La preocupació pel risc llunyà d'una incapacitat real per controlar el deute públic no ha de fer-nos oblidar la preocupació pel risc que representa per a l'economia una política pressupostària massa restrictiva.

Per al públic, tot el debat a Washington sol girar entorn de si cal gastar més o menys o si cal regular més o menys. La gent no és prou conscient de les conseqüències reals d'algunes d'aquestes decisions. En realitat, en algunes coses necessitem gastar més i en d'altres menys, i necessitem més regulacions bones i en necessitem menys de dolentes. Per aconseguir-ho, per tenir un govern més eficaç, cal capacitat d'anàlisi i experiència. Un pensament analític competent no s'ha de deixar silenciar per opinions errònies, nascudes de la ideologia, segons les quals sempre és millor més o sempre és millor menys. Jo esperava aportar a la Reserva Federal una mica dels meus coneixements i experiència. Ara espero que ho faci algú altre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT