La nit que Grècia ens va fer europeistes

Si fa un any algú em diu que Catalunya Ràdio i RAC1 farien programes especials per a una nit electoral grega, hauria sabut que em prenia el pèl. El vespre va arribar, va ser ahir. Nosaltres hi tenim la Cristina Mas, a Atenes, d'enviada especial. Avui hi dediquem la portada, ahir també, tots som una mica més grecs i més europeus, aquests dies. No des de la convicció ni l'entusiasme, més aviat des de la incertesa i el pànic. A imatge dels governants dels estats europeus, que es preocupen de reforçar Europa quan veuen l'abisme, els ciutadans que hem ignorat fins i tot les eleccions europees en què votàvem ara estem pendents de les que no ens donen dret a vot, però poden tenir conseqüències. Per això no érem només espectadors: molts sabien amb qui anaven, els uns celebraven la victòria d'uns que compliran el rescat i es mantindran en l'euro, d'altres lamentaven que l'esquerra de Syriza no hagués guanyat per oposar-s'hi, i la gran majoria continuava perplexa, intentant entendre el que li costa desxifrar fins i tot a Brussel·les, amb por que es mantingui el col·lapse, que continuem encallats en la intriga. Per això al costat del verb guanyar el nostre títol de portada només hi posa la paraula temps . No sabem encara si Grècia i Europa van sortir victorioses ahir, de moment intuïm que tots plegats vam guanyar una mica més de temps. Continuarà.