30/05/2016

Qui no corre maratons pinta mandales

2 min

“LA TECNIFICACIÓ de la societat no crec que sigui perversa de forma intrínseca. Però que tot estigui tecnificat és un problema. Del tot ve el totalitarisme. El que abasta totes les esferes de la vida. Davant qualsevol tot, convé i escau la marginalitat resistent”. M’ho deia el filòsof Josep Maria Esquirol i no diré que m’ha convençut del tot per no semblar totalitari, però hi estic molt d’acord. I és molt perillós en temes com els que ell assenyala, el de l’imperi tecnològic.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els micrototalitarismes individuals o grupals també envaeixen la vida quotidiana. Hi ha tendències a l’extrem. O endrapem carn tot el sant dia o ens fem vegans. Tenim coneguts dropos i altres d’enganxats a la feina. El que no mira cap sèrie i el que s’empassa capítols sense mastegar-los. O no correm o fem maratons. El que no es mou del Twitter i el que medita pintant mandales. I a vegades amb un afany proselitista, amb ànsia per convèncer els altres, imposar la nostra última adquisició, que fa que quan et trobes un neoconvers al running fugiries corrents, si no fos perquè encara hi trobaries el gust. Al gimnàs t’hi trobes obesos i culturistes. “On és la gent normal?”, vaig preguntar un dia a un dels que hi treballen. “Són amb els amics caminant, que els toqui l’aire”, em va respondre.

Abusem tant del que ens atrapa que ens en cansem. Som també addictes a renegar-ne, a cremar-ho tot, a ascendir i fer caure del pedestal persones o activitats. Tot ho trobem o genial o nefast. Adorem o odiem. L’emotivitat extrema ens domina.

La solució està inventada, és la sopa d’all, és el “totes les masses piquen” de la cultura popular, és l’equilibri. Tan inventada està que ja fa anys que corre aquesta cita: “Tot amb moderació, incloent-hi la moderació”. Que no ens convertíssim en totalitaris de la moderació, tampoc.

stats