09/07/2011

Si no pots evitar la medusa, menja-te-la

1 min

Entre cruixent i gelatinosa i amb flaire de mar. Així descriuen la medusa els que n'han menjat, en el reportatge que dediquem a l'Ara Estiu al malson de la platja. En pocs anys ha passat a ser la paraula més utilitzada i odiada. Saber que a la Xina les venen enllaunades perquè les passis per la paella no m'ha obert la gana, però els he trobat una utilitat que fins ara no he descobert, per exemple, als polls, l'altre terror animal de les cases amb criatures. La segona doble pàgina que dediquem a les meduses encara és més espectacular: si podeu, llegiu-la a la platja. És un reportatge científic del New York Times en què descobrim que la medusa és l'animal multiorgànic més antic de la Terra i que té una mena de cervell. La seva antiguitat desanima els que pensen que les meduses són una moda passatgera, i la seva capacitat neuronal inquieta els que preferíem imaginar-les més tontes. Però positivem-ho. Potser la medusa és aquí per ajudar-nos a sortir de la crisi, com a negoci en expansió. Si no podem evitar l'enemic, bategem càmpings en honor seu, posant-los La Medusa Alegre, fem-ne exposicions com la de Baltimore, i muntem restaurants especialitzats amb la creativitat catalana. El que costarà fins que no millorin la imatge serà trobar municipis de la costa disposats a cedir el seu nom com a denominació d'origen, a l'estil de la gamba de Palamós o l'anxova de l'Escala.

stats