Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Si no fem res les coses només empitjoraran

Vull parlar d'optimisme i pessimisme. De lideratge. D'esperar o actuar. I de Rajoy. El president espanyol té entre les seves virtuts la paciència, la capacitat d'esperar el moment, de contemporitzar, la calma. És del tipus de líders que tenen un optimisme basat en fets reals: pensen que moltes coses les arregla el temps, i tenen raó perquè així han arribat on són. Movent-se poc, defugint conflictes, calculant ritmes. Saben que per ser el millor a vegades només cal esperar que tots els altres siguin pitjors. Si no et desgastes s'acabaran desgastant els altres. Els errors dels rivals valen el mateix que els teus encerts. És una mena de lideratge que ha funcionat molt quan les coses es resolien soles o, si més no, es dissolien soles. O algú més impacient t'ho arreglava, o li podies encolomar el mort.

Tot i que en temps tan difícils el líder perfecte s'hauria d'inventar, és evident quin és l'imperfecte. Els fets dels últims dies permeten discutir clarament el lideratge de Rajoy, les contradiccions, la manera d'amagar-se i la d'aparèixer. Cal més fermesa, més autoritat, més coherència, més valentia, més credibilitat. La certesa que entre esperar o actuar ara toca actuar. Que el risc d'equivocar-se hi és quan actues, però no fer-ho és un error imperdonable. Estic segur que fins i tot ell ho comença a veure. La qüestió és si en pots aprendre, i encertar-la, si no hi estàs entrenat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT