16/06/2012

Si no us atureu no sereu aturats

1 min

Tinc la sort d'haver estat el padrí de dues promocions de llicenciats en periodisme i publicitat aquest curs. Ahir a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, fa uns dies a la de Vic. M'ha encantat i animat l'energia que he notat en els dos actes, veure com s'arriben a arreglar, l'entusiasme amb què ho celebren, la presència emocionada de pares, avis, amics i parelles, l'humor que hi posen. També en el sentit de moral, de ser tenaços. Els brillen els ulls i són com aquells malalts que han d'animar ells a la família. Els grans els miren amb cara de "pobrets, quina mala sort llicenciar-te justament ara", i ells responen que ja ho saben, i que se'n sortiran. Com a padrí els he animat però no per pietat, convençut. Els he fet una crida a ser agosarats i assumir la responsabilitat personal de salvar l'ofici. Són la generació privilegiada que viu un canvi de model, i del seu encert, de la seva radicalitat inventant, de la seva empenta creant els seus propis llocs de treball, en depèn el seu futur personal i el d'una professió bàsica per a la salut democràtica. Surto animat quan els veig descarats, valents, alegres, amb ganes de menjar-se el món i farts de missatges falsament sobreprotectors amb què els acompanyem en el sentiment. Estic tan segur que els bons se'n sortiran i faran història que d'aquí uns anys, com a padrí seu, espero que em donin feina.

stats