Per un sí o per un no
El nou polític va venir a aquestes terres de missió a demanar el vot “a aquells que no s’avergonyissin dels seus pares andalusos”, i nosaltres —els que tenim, per exemple, avis, pares, parelles i fills amb cognoms castellans— del que ens vam avergonyir és d’aquestes paraules marcianes. ¿Les va dir perquè se les creia? ¿O les va dir tot i no creure-se-les, com aquell que fa un tuit contundent i només n’espera els dolços retuits?
Si algú va a una terra que li és aliena, que té poc trepitjada, i de seguida dictamina i multa, potser el que vol no és arreglar els problemes dels indígenes. Potser el que vol és que els problemes dels indígenes li serveixin per arreglar els seus. El nou polític va fer el mateix que van fer, no fa gaire, amb un bar que jo m’estimava. Hi feien tripa per esmorzar, però el negoci no anava bé. Llavors, un soci capitalista va comprar-lo, perquè estava ben situat, i va prometre als amos que els faria guanyar més clients. El primer que va fer va ser canviar el nom del bar. Va trucar als paletes i també va canviar-ne la decoració. Sí, sí, farien tripa de tant en tant, sí, sí, però sobretot farien hamburgueses gurmet. Els amos van ser reubicats a la cuina.
El cas és que ara, amb els nous cambrers, el bar no va millor, potser perquè se li veu massa el llautó. A la porta hi han escrit “Hamburgueses de km 0” i per tot arreu hi ha cistells de patates i pissarres amb suggeriments escrits amb lletra informal. Però té un no sé què de prefabricat. Els clients que volen tripa (no gaires, però molt fidels) se’n van al bar de més a l’esquerra. O esmorzen a casa.
Els clients del bar em fan pensar en una parella de pagesos amics meus, sensibles a l’ecologia, que aquest cop no han sabut què votar, perquè no volien votar una franquícia com la del nou polític i perquè, en els temps que corren, no es poden permetre cap ambigüitat amb el dret a decidir.
