Publicitat
Publicitat

Bèsties que parlen

La noia que amaga el currículum

Darrere del taulell, la dona que amaga el seu currículum repassa la comanda abans d'omplir la bossa curosament amb Ristrettos, Arpeggios i Finezzo Lungos. Ara que fa un mes des que va començar, ja no es veu tan estranya uniformada de color cafè amb llet i fins i tot s'ha oblidat de la vergonya que va passar els primers dies portant el seu nom escrit a la pitrera, com un testimoni de Jehovà. Un cop entregada la comanda, mira la gentada que fa cua i també dissimuladament un rellotge de paret dropo i malastruc incapaç de donar-li mai bones notícies.

Fa tres anys des que va acabar la carrera i un i mig del doctorat. Des d'aleshores, tots els seus intents per trobar feina s'han tacat del to marró descolorit que tenia el jersei d'aquell imbècil que la va entrevistar per primera vegada perdonant-li la vida. I de tots els imbècils que l'han humiliat després preguntant-li si tenia parella o si volia tenir fills amb el mateix to de qui pregunta si pateixes una malaltia venèria. Amb els mesos i l'experiència, la dona que amaga el seu currículum va aprendre a mossegar-se la llengua i a dir mentides a la mida de la mesquinesa de tots els seus entrevistadors.

I ara és aquí, per sort, pel que sembla. Demanant mecànicament amb un somriure de plàstic si vols prendre un cafè, de franc, naturalment, tot fent servir aquest to servil i falsament cordial amb què l'han ensinistrat a consciència i que odia amb tot el seu cor. Demà, que té el dia lliure, visitarà amb el seu xicot un altre pis que no es pot permetre i segons com s'arribarà amb un currículum sense podar, si és que encara n'hi queden, a la conselleria de Governació. Es veu que allà, sorprenentment, no has de fer veure que ets més tonta del que ets, més aviat al contrari. Quina sort, tu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT