Publicitat
Publicitat

Carta a Froilán: els nostres bufons

Mai havia vist tanta alegria perquè un nen de 13 anys es disparés al peu. Deu ser que ens hem canviat els papers. Abans, la reialesa escollia els seus bufons entre la gent del poble. Ara són ells els que ens entretenen a nosaltres. Els paguem el sou perquè ens tinguin distrets.

Dilluns a la nit, qui més qui menys era a casa seva malhumorat perquè l'endemà li tocava tornar a treballar després de Setmana Santa. Fins que va saltar la notícia: un nét del rei s'havia disparat al peu amb una escopeta de caça. Automàticament a tothom li va canviar la cara. Se li va dibuixar un somriure a la boca i va començar el festival de l'humor per Twitter, mar i aire. Em sap greu dir-t'ho, Froilán, perquè encara t'estàs recuperant, però no hi va haver ni un moment de preocupació ni de llàstima per la teva extremitat inferior. Només una broma darrere l'altra. Em temo que si l'incident hagués sigut més greu, la riallada hauria sigut la mateixa.

No m'imagino el nét d'un president de la República sent motiu d'escarni durant una setmana seguida, com ho has sigut tu. Em pregunto per què ens fan tanta gràcia les vostres desgràcies. Potser ens pensem que això és una forma de protesta contra la monarquia i no passa de ser una evasió trivial que no posa en risc la institució, sinó que la reforça. Són episodis com aquest els que donen sentit a la monarquia. Els que li atorguen una raó de ser i en justifiquen el sou. Així com a l'Edat Mitjana la reialesa no es podia desprendre dels bufons que la feien riure, nosaltres tampoc no ens desempallegarem de l'estol de gent de sang blava que tant ens entreté.

Humanament, Froilán, sap greu que t'hagis lesionat un peu amb només 13 anys, però es tracta que les persones passin i qui es quedi sigui la institució. Per això, hauríem de mirar d'assegurar l'espectacle per als anys que vénen. Ara hem vist que els néts ja us feu grans i que, en plena adolescència, podeu donar molt joc: La Casa del Rei. The next generation . Per tant, si cal anar a una Saloufest, s'hi va. Si cal que els paparazzi deixin constància del teu primer excés alcohòlic, se'ls ajuda. Si cal que amb el temps entris a la casa del Gran Hermano , s'hi entra. I si cal que et facis nòvio de l' Andreíta, cómete el pollo , te'n fas.

Et desitjo una recuperació ràpida i molta sort en el paper que t'ha tocat en aquesta òpera bufa: ser el Paquirrín de sang blava.

P.D. Per què t'ha correspost el paper de Paquirrín de sang blava ja seria més llarg d'aclarir. Potser hi té a veure el teu nom -ets l'únic nét del rei que sabem com es diu- i potser també t'ha marcat el primer comentari que va fer el teu pare tan bon punt vas néixer: " Se parece a su madre, el pobre ".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT