Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Les nostres parts del dia

Dimecres, per la Mare de Déu d'Agost, a les 7 no va ser fosc. I és que a l'estiu -diuen que per estalviar- les 7 del sol són les nostres 9 del vespre. I fixeu-vos que dic del vespre i no de la nit, com se'ns escapa sovint -m'ho adverteix un banyolí- per pressió del castellà.

És la mateixa pressió que ens fa dir "les 2 de la tarda" en lloc de "les 2 del migdia", perquè mentre que la tarde comença a les 12 i ells poden parlar de "la 1 de la tarde ", la tarda ho fa pel voltant de les 15 hores i en comencem a parlar a quarts de 3.

Són unes particions que varien en funció de la persona i del dialecte, i també les afecta la durada del dia. Així doncs, la convenció que ara us donaré -jo l'he treta de l'Optimot i està pensada per a l'estàndard del Principat- potser no coincidirà amb altres usos genuïns.

I la convenció diu que la matinada va de la 1 a les 5/6 hores; el matí, de les 5/6 a les 12; el migdia, de les 12 a les 14/15; la tarda, de les 14/15 a les 18/19; el vespre, de les 18/19 a les 21/22, i la nit, de les 21/22 a la 1. Les variacions depenen de si som a l'hivern o l'estiu.

L'ÉsAdir proposa una convenció lleugerament diferent. El principal canvi que planteja és fer acabar la tarda i el vespre una hora més tard. Però jo trobo més raonable parlar de nit a partir de les 22 hores.

Amb el castellà només coincidim en la madrugada/matinada, perquèel seu mediodía és només un temps imprecís pel volts de les 12. Però l'important és que a mañana , tarde i noche hi correspon matí , mig dia , tarda , vespre i nit , i això ens obliga a filar més prim.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT