Publicitat
Publicitat

El nou humanisme

Al llarg de la meva trajectòria he cobert uns quants fracassos polítics. Quan es va esfondrar la Unió Soviètica, hi vam enviar equips d'economistes sense tenir en compte la manca de confiança social que minava el poble rus. Durant la invasió de l'Iraq, els nostres líders no van preveure les complexitats culturals del país ni les seqüeles psicològiques que havia deixat el terror del règim de Saddam Hussein.

Teníem un sistema financer basat en la idea que els banquers eren animals racionals que no farien mai bestieses en massa. Durant aquests últims trenta anys hem intentat reestructurar el nostre sistema educatiu amb nombroses i diverses mesures -ho hem provat amb escoles grans i amb escoles petites, amb incentius per fomentar la qualitat dels centres i amb diverses formes de finançament públic- que, durant molts anys, han oblidat el principal problema: la relació entre el professor i l'alumne.

He arribat a la conclusió que aquests fracassos vénen d'un únic error: una visió excessivament simplista de la naturalesa humana. En la nostra societat -no sols en l'àmbit polític, sinó també en molts altres- predomina la idea que som uns éssers dividits. La raó, digna de confiança, està separada de les emocions, que són sospitoses.

La societat progressa en la mesura que és capaç de reprimir les passions. Això ha distorsionat la nostra cultura. Posem l'accent en coses racionals i conscients, però no podem expressar els processos que hi ha a sota. En sabem molt, de parlar de les coses materials, però som molt dolents a l'hora de parlar i expressar les emocions.

Quan eduquem els nostres fills ens fixem sobretot en les característiques avaluades en les proves acadèmiques, però sovint no tenim ni idea dels aspectes més importants, com ara el seu caràcter o les aptituds de relació social. Moltes mesures polítiques són proposades per uns experts que només se senten còmodes amb correlacions que es poden mesurar, apropiar i quantificar, i que ignoren tota la resta.

De tota manera, tot i estar limitats per aquesta idea amputada de la naturalesa humana, s'està obrint pas un concepte més ric i profund que ens arriba de la mà d'investigadors procedents d'un ampli ventall d'àmbits: la neurociència, la psicologia, sociologia, l'economia del comportament, etcètera. Aquests estudis, cada vegada més nombrosos i més divulgats, ens recorden uns conceptes fonamentals.

En primer lloc, les zones de l'inconscient ocupen la major part de la ment, i és on tenen lloc molts dels actes del pensament més extraordinaris. En segon lloc, l'emoció no és contrària a la raó; les emocions assignen un valor a les coses i constitueixen la base de la raó. Finalment, no som individus aïllats que creem unes relacions. Som uns animals socials, profundament interrelacionats, que naixem d'unes relacions.

Aquests estudis apunten que el concepte que la Il·lustració francesa tenia de la naturalesa humana era erroni. La Il·lustració britànica, que posava l'accent en els sentiments socials, la va encertar més: assenyalava que no som éssers dividits; no progressem només quan la raó domina les passions, sinó que també avancem quan eduquem les nostres emocions.

Si sintetitzem aquests estudis, ens ho mirem tot des d'una perspectiva diferent, des del món empresarial fins a les relacions familiars i la política. Fem menys cas de l'anàlisi que la gent fa del món, i prestem més atenció a la manera com el perceben i l'assimilen mentalment. Ens fixem una mica menys en els trets individuals i una mica més en la qualitat de les relacions entre les persones. Ens fem una idea diferent del capital humà.

Durant aquestes últimes dècades, hem tendit a definir el capital humà d'una manera molt restrictiva, limitant-nos al quocient intel·lectual, els títols acadèmics i les habilitats professionals. Tot això és important, esclar que sí, però aquests estudis treuen a la llum unes qualitats més profundes que inclouen la raó i la l'emoció i que, alhora, fan miques aquestes dues categories del capital humà:

Empatia: la capacitat d'introduir-nos en la ment dels altres i entendre què ens poden oferir la resta de membres de la societat.

Equilibri: la capacitat de controlar amb serenitat els moviments de la pròpia ment i corregir prejudicis i defectes.

Metis : la capacitat de veure les pautes que regeixen el món i, en situacions complexes, captar-ne l'essència.

Afinitat: la capacitat de sintonitzar amb els que ens envolten i tirar endavant en grup.

Limerència: en aquest cas, no es tracta tant d'un talent com d'una motivació. La ment conscient està assedegada de diners, però l'inconscient està assedegat dels moments de transcendència en els quals perdem el món de vista per amor a una altra persona, per l'afany de superar un repte de feina o per amor a Déu.

L'experiència diu que hi ha persones que semblen més propenses que altres a experimentar la força d'aquest impuls.

Quan Sigmund Freud va difondre les seves idees sobre el subconscient, les conseqüències per a la societat i la literatura van ser enormes. Ara centenars de milers d'investigadors ens proposen un concepte més exacte de qui som. La seva obra és científica, però ens obre les portes a un nou humanisme i comença a demostrar la interrelació entre les nostres emocions i la raó.

Sospito que l'obra d'aquests investigadors tindrà unes repercussions gegantines en el món cultural. Canviarà la visió que tenim de nosaltres mateixos. Qui sap, potser fins i tot algun dia arribarà a canviar la visió del món que tenen els responsables polítics.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT