Publicitat
Publicitat

La nova Sala Beckett

Fa unes setmanes, la Fundació Sala Beckett va presentar el seu nou projecte d'edifici al Poble Nou. La Sala Beckett i l'Obrador són un projecte dual que treballa en la formació i la promoció dels nous autors teatrals posant especial èmfasi en la textualitat, la qual cosa no suposa defugir necessàriament altres formes de construcció dramàtica especialment des de la perspectiva de la relació interdisciplinària. La Sala Beckett és, amb tota probabilitat, el més emblemàtic dels espais dits alternatius , on l'experimentació, la recerca i el risc dramàtic configuren l'ADN quotidià.

En un país on la cultura fos matèria fora de debat i els compromisos públics estiguessin clarament definits, la Sala Beckett i l'Obrador serien un projecte consolidat amb les infraestructures i els recursos necessaris per funcionar. A Catalunya i a Espanya, si atenem el context administratiu que ha de donar-li suport, les coses es couen més lentament i a la Beckett li caldrà passar el llarg viacrucis de les negociacions econòmiques i dels convenis de funcionament.

Però el projecte de la Fundació Sala Beckett tindrà èxit i en tindrà per diverses raons, totes molt sòlides. És un projecte d'investigació i recerca i alhora d'implementació real de talent al teixit productiu imprescindible en qualsevol societat moderna i en un sector que té una presència creixent al mapa dels usos i hàbits quotidians dels catalans, tal com ho és el teatre. És un projecte que té una dimensió internacional indiscutible perquè promou i llança talent català a l'exterior i és un projecte estimat i volgut pel conjunt de la família escènica catalana i per extensió de la cultural. Amb aquestes fibres i amb l'impuls dels seus líders qualsevol projecte d'aquesta magnitud és perfectament viable.

Les virtuts del projecte van molt més enllà. A Catalunya s'ha debatut molt la relació entre el teatre públic i el teatre privat, i no poques vegades sobre els paràmetres tòpics d'una pretesa virtut qualitativa del primer i d'una tendència comercial, no exempta de connotacions pejoratives, del segon. Alguns hem defensat aferrissadament que la fortalesa del teatre català sorgia precisament d'unes fronteres imprecises entre uns i altres i d'un acord tàcit segons el qual el teatre és la suma de tots els seus agents, de tal manera que les regles bàsiques del funcionament del sector han de regir per a tots.

Uns empresaris compromesos amb el risc teatral, unes companyies de qualitat, una formació de bon nivell, espai per als emprenedors i uns teatres públics que mantinguessin una certa dinàmica exemplificadora, i darrere de tot plegat una administració que, amb més o menys recursos econòmics, assegurés una estabilitat raonable amb ajudes triennals, amb suports al risc i amb dotacions per millorar les infraestructures escèniques. Sota aquests paràmetres, la tasca continuada i exigent dels projectes escènics que volen eixamplar el potencial dels autors esdevé possible, i pot tenir, quan està ben feta, èxit.

A Catalunya el relleu generacional dels autors teatrals és una experiència d'èxit. Triomfen als escenaris alternatius i comercials, als públics i als privats, fan televisió, dirigeixen i en alguns casos gestionen programacions, inventen competicions i tenen ressò mediàtic. És, sens dubte, una excel·lent notícia per al nostre teatre, i el recull sistemàtic de peces i la seva traducció consolida l'interès internacional pels seus autors.

És clar que al final un projecte d'aquesta mena necessita molts recursos públics, però si darrere hi ha una crida comercial, una explotació d'èxit i una repercussió internacional, els diners esdevenen multiplicadors i no pas acomodaticis. En els darrers temps projectes com el BIT, Temporada Alta, l'Escac-Escándalo, Taller de Musics - Can Fabra i òbviament la Beckett-Obrador posen de manifest que la capacitat de la nostra cultura està molt per sobre de les limitacions pressupostàries, la qual cosa hauria de fer entendre al conseller d'Economia que la cultura també es "una arma carregada de futur econòmic".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT