Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Una nova empenta per al sector del vi i el cava

La història del vi és molt antiga a Catalunya, més antiga que el mateix país. Des de temps immemorials ha format part de la nostra vida col·lectiva, de la nostra cultura, del nostre paisatge i, esclar, també de la nostra economia. Hem patit daltabaixos com el de la fil·loxera a finals del segle XIX i hem recomençat. La creació a principis dels anys 70 del cava -per distingir-se del xampany francès, tal com reclamava la normativa europea- va suposar un repte reeixit. Però avui alguna cosa no acaba de funcionar. L’aposta dels últims anys per la quantitat -per conquerir mercats i ampliar la producció- ha anat en detriment de la qualitat i, al capdavall, paradoxalment ha suposat una pèrdua d’implantació. Els escumosos són la força del sector, però són els vins tranquils els que han fet les coses millor els últims temps. Això no vol dir que no tinguem bons caves, ni molt menys, tant de petits cellers com de grans, però les marques més fortes en conjunt s’han distingit més per la quantitat que per la qualitat, cosa que contrasta precisament amb el vi i les seves denominacions d’origen, on no només s’ha conquerit el públic català (cosa que fa uns anys semblava una fita llunyana), sinó que s’han obert molts mercats internacionals. El vi català té prestigi i va guanyant terreny. El cava, en canvi, no.

El sector segueix sent fort. Són 850 cellers on treballen 8.600 persones, una xifra que es pot elevar a 25.000 si hi sumem tot l’entorn comercial. Però perquè aquesta realitat es consolidi i creixi, cal enfocar bé tant el producte com la comercialització. Hi ha molt camí per córrer per potenciar de debò la marca Catalunya, i també n’hi ha per avançar cap a una producció ecològica. En els dos casos es tracta de creure en la qualitat, que inclou no només el producte en si, sinó també el paisatge, amb tot el negoci de turisme cultural, naturalista i gastronòmic que es pot generar a l’entorn. En un país reconegut per la seva cuina d’alt nivell, ha de ser factible crear sinergies amb la viticultura.

Les vinyes i els cellers -petits i grans-, juntament amb el món de la restauració, i amb la necessària complicitat de l’administració, han de treballar coordinadament per rellançar el cava com un producte d’alt nivell. Un producte que no té res a envejar al prosecco italià, que, en canvi, ha aconseguit molt més èxit els últims anys.

Més continguts de