Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Per ofrenar noves glòries a Espanya

Doncs ben mirat, potser tampoc no és tan dolenta aquesta idea que ha tingut el govern de Rajoy de suprimir el debat de política general (també conegut com a debate sobre el estado de la nación i, més col·loquialment, com la fiesta de Blas ). És com el missatge nadalenc de don Joan Carles, el rei de la jungla: a força d'anys els hem acabat trobant, a l'un i l'altre, algun moment de gràcia (quan el Borbó diu allò de " la gueina y yo ", o, en el debat de polític general, quan les càmeres aconsegueixen captar la imatge d'un diputat confortablement clapat al seu escó), però la veritat és que són formats que comencen a mostrar símptomes d'esgotament. Renovar-se o morir, diuen, i la segona opció no deixa de ser un pèl maximalista.

Recordo que, el dia del cop d'estat del 23-F (una data certament assenyalada per al Congrés de Madrid), TVE (aleshores no n'hi havia d'altra) va suspendre la programació i, per entretenir l'espera mentre el bo del tinent coronel Tejero desgranava la seva retòrica florida dins l'hemicicle, va emetre una pel·lícula molt bona. Es deia The kid from Brooklyn (El asombro de Brooklyn , en versió hispànica), amb el còmic Danny Kaye en el paper d'un venedor de llet que, per pura carambola, es convertia en la nova sensació de la boxa. Era molt graciosa, i, com que no tinc notícia que l'hagin tornat a emetre, podria ser una bona idea aprofitar les hores de pantalla que ocupa el debat per programar aquesta i altres comèdies clàssiques del Hollywood dels anys trenta: La fiera de mi niña , per exemple, en honor d'Esperanza Aguirre. Pel que fa a ses senyories, podrien ocupar el temps organitzant un gran campionat de mus, sota la supervisió del periodista Enric Juliana.

D'altra banda, i en vista del panorama, tampoc no cal aturar-se en el debat de política general: ara que esmentàvem la senyora Aguirre, es podria prendre en consideració el seu suggeriment de suprimir diputats i alts càrrecs, i eliminar directament el Congrés dels Diputats, juntament amb el Senat, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial. Tot plegat suposaria un estalvi considerable, tant en despesa de diners com de paciència. Don Mariano podria tornar al Registre de la Propietat, d'on no havia d'haver sortit mai, i els diputats del PSC podrien exercir finalment la llibertat de vot, encara que fos cadascun a casa seva. I s'hauria acabat d'una vegada el problema del desprestigi institucional de l'estat espanyol.

Tot serien avantatges, vaja. El president Mas podria aprofitar l'avinentesa per solemnitzar l'agermanament de Catalunya amb Massachusetts, i cursar la sol·licitud a Obama per convertir-nos en l'estat número 51 dels EUA, amb el nom de Las Vegas del Sud - Catalunya. I per compensar la pèrdua, Espanya podria enviar el susdit Joan Carles a negociar amb Elisabet II la recuperació de Gibraltar i l'annexió de les illes Salomó. Ja em sembla sentir l'inici del missatge de Nadal: " Queridos salomones... "

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT